Reus tindrà el primer museu de vermuts del món

L'impulsor, Joan Tàpias, hi mostrarà la seva extensa col·lecció formada per més de 5.000 articles

Interior del Museu del Vermut Foto: Joan Tapias

El carrer Vallroquetes número 7 de Reus acollirà en uns dies “el primer Museu del Vermut del món, no n’hi ha cap d’igual”, segons paraules del seu promotor, l’empresari i col·leccionista Joan Tapias.

L’espai, una casa modernista catalogada que ha estat fonda i fàbrica de gorres en el passat, acollirà l’extensa col·lecció de Tapias, formada per més de 5.000 articles diferents, dels quals 1.400 són ampolles de vermut (buides i plenes) de 56 països d’arreu del món. Comptarà amb espais d’exposició i comuns, tres sales privades anomenades Yzaguirre, Miró i Iris – les tres marques de Reus de tota la vida- i una oferta gastronòmica al restaurant que encara no s’ha volgut desvetllar, però que serà eminentment mediterrània, cuina d’autor.

Una oferta variada

Se serviran 40 referències de vermut diferents. Entre els catalans hi trobarem els Perucchi, el de Falset, el Dos Deus, Mariol, Medusa, Yzaguirre, Miró, Iris i Espinaler…, però també algunes referències dels rivals italians, francesos i alemanys, a més a més de la marca pròpia que naixerà i s’estrenarà amb el nou espai.

Tapias va començar l’afició de col·leccionar i investigar el món del vermut el 1982 quan va canviar-se de casa amb espai per un celler. El seu pare li va regalar un ampolla de vermut per estrenar-lo, i aquest va ser el desencadenant de la passió que ara compartirà amb molta altra gent.

L’anar a fer el vermut tindrà molt més sentit en un espai que homenatja la beguda, com tantes altres petites, mitjanes i grans bodegues o vermuteries de Barcelona o d’arreu del país que l’han dignificat i posat de moda al mateix temps.

“Està clar que la fórmula de fer vermut al nostre país és original, amb vi de molta qualitat”, explica Tapias per diferenciar-lo de la resta d¡elaboracions del món. I recorda que “al segle XVIII el vermut de veritat es feia amb moscatell perquè portava sucre i era molt bo”.

I la curiositat per l’elaboració, com la del tast, sembla que ha passat d’avis a néts, de manera que joves enòlegs no volen perdre l’oportunitat d’intentar-ho i seguir els costums. Celler Frisach, de la DO Terra Alta, n’és un exemple. Un projecte vitivinícola familiar amb el jove enòleg Francesc Ferré al capdavant: “Agafo els premsats del vi que va al Vernatxa (garnatxa blanca) i els deixo en dipòsit, després hi aplico la recepta ancestral i una mica de sucre… I a gaudir”. Encara que sigui una producció petita i per a consum propi, la iniciativa demostra la voluntat de seguir embotellant un tros de terra, d’història i de cultura. De saviesa que tots podem beure i compartir.

Nou comentari