Carme Ruscalleda ha parlat de cuina catalana al festival Film&Cook de Barcelona.
Acompanyada per Joaquim Oristrell, director de la pel·lícula Dieta Mediterránea, ha participat en un debat on s’hi han glossat les bondats de la cuina mediterrània i del consum de productes de temporada. El vi hi ocupa un paper destacat i la cuinera s’hi refereix en una entrevista al vadevi.cat.
Quin és el paper del vi en la dieta mediterrània?
D’entrada a la nostra cuina el vi és un ingredient molt important. Penso, per exemple, en com ens ajuda a treure aquells glassejats que han quedat al voltant de la cassola i convertir-los en una salsa meravellosa… Però el vi va molt més enllà. A taula pot ser la parella perfecta per un plat i fer que la cuina pugi un esglaó. Davant d’un plat passen moltes més coses si va acompanyat d’un bon vi.
O sigui que el vi té entitat propia…
Sí, sí. La cultura mediterrània contempla el vi com un aliment. Jo sóc d’una generació que vàrem berenar molts dies pa amb vi i sucre i penso que el vi l’hem d’ensenyar a prendre. A casa, de petita, petita, els diumenges bevia un culet del que aleshores es deia xampany, que era cava. Recordo també que amb les postres, unes galetes variades, preníem un vi ranci de la casa. Així aprens el valor i el plaer del vi i també el perill que comportaria si et passessis de la ratlla. Potser si ensenyéssim al jovent a prendre vi no hi hauria botellón, no?
I potser així coneixeríem millor els vins que es produeixen a casa nostra i els apreciaríem més. Perquè són tant cars de veure a les cartes dels restaurants catalans?
Ei, ei, no és el nostre cas, eh? No passa ni al restaurant de Sant Pol, ni al de Barcelona ni al de Tòquio. A la nostra carta principalment els que guanyen són els vins del país, els vins catalans. I després els del món, que ofereix un amplíssim ventall que també val la pena descobrir.
Així doncs, és un problema de donar-los a conèixer?
Hem d’insistir i insistir. Els productors de vi català han de fer visites pastorals a tot arreu i convèncer. S’ha d’arribar amb el vi, obrir-lo i seduir, aquesta és la clau. Com nosaltres hem de convèncer a taula, no?
Algun consell de seducció?
No afluixar. No parar de presentar-los, de ser presents a les fires. Abans, al debat algú ha parlat del tema de la crítica. Jo penso que la crítica serveix perquè el públic s’informi, es bellugui i vagi amb il·lusió als llocs. Els premis també serveixen, però on realment convencerem una persona és amb l’experiència del tast. Per tant, que no parin de viatjar, de presentar-los, de sortir als mitjans i de fer el que calgui per arribar al públic. Penso en els vins Torres, potser són els més coneguts a tot el món però és que la família Torres s’ha fet un tip d’anar amb la maleta i amb les ampolles, obrir-les i fer-les a conèixer. La feina ben feta sempre té premi.
I si Carme Ruscalleda ha de recomanar algun vi…
Jo sóc més de negres que de blancs, però també m’agrada el cava, que és un producte per a qualsevol moment. Ara mateix, que encara és aviat per dinar, és un moment bo pel cava. És un producte de deshora: per rebre a la tarda, per rebre a migdia, per fer copa fins i tot de nit… Per menjar tenim vins excel·lents d’arreu, tant blancs com negres. I, el que és important, la voluntat de fer-los cada vegada millors. Jo que vinc d’un món molt pagès on es feien vins, vins senzills, dono fe que els vins senzills d’avui en dia són d’una altra volada.
I els vins dolços?
Molt bé, també se’n fan de molt bons però en aquest camp hem deixat escapar una cultura i ens n’ha entrat una que no ens correspon. Els humans tenim la capacitat de saber quan una cosa és bona i quan no ho és tant. Si una persona sempre es queda encallada en el xarrup i no coneix el que realment és un bon vi dolç, es quedarà curta. Els productors de vins dolços, i els dels secs, també s’han de moure perquè de material per seduir n’hi ha.
Potser la irrupció del concepte quilòmetre zero, la cuina de proximitat i de temporada, ajudi als productors de vi a ser profetes a la pròpia terra?
És clar, és clar. A tots ens agrada quan viatgem tastar el vi de la zona, perquè aquell menjar amb el vi autòcton és més gran. El client que arriba a casa nostra, que pot venir d’arreu del món, vol prendre vins del país perquè sap que li agradaran. És l’hora també que ho descobreixin els de casa. Potser algú que té a la seva llista vins de més lluny ha de donar una oportunitat als de casa. Si més no per conèixer-los.
