En realitat la nit va començar a les 5 de la tarda a Cal Compte, quan el professor d’enologia de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Miquel Canals, va donar una conferència en què va explicar que els vins de Torroja, especialment els elaborats amb les varietats autòctones garnatxa i carinyena, tenen caràcter propi comparats amb altres vins prioratins: aromes més fresques, amb més fruita i una qualitat dels tanins que els fa amables i vellutats.
Un parell d’hores després va arribar el moment de comprovar-ho a l’hotel Abadia del Priorat, al centre de Torroja. S’hi van poder tastar a cegues quinze vins elaborats amb raïm de les vinyes de Torroja. No es tractava d’un concurs: els convocats al tast érem professionals, sommeliers, tècnics i premsa especialitzada que vam anar emplenant fitxes de tast que recollien les característiques de cada vi. Un cop acabat el tast cec, es van identificar cadascuna de les ampolles tastades i es va valorar també el vi més ben presentat. No hi va haver un millor vi. Les fitxes serviran per crear una base de dades a disposició dels elaboradors, que en podran extreure conclusions. Però sí que es va classificar els millors vins en nou paràmetres diferents.
[[frase]]
Però la nit tot just havia començat i a la piscina municipal de Torroja els cellers participants van deixar tastar els seus vins a tothom que va voler. Era una nit càlida d’estiu i el vi hi va afegir una mica més d’escalfor. Les converses, com és normal en aquesta terra i en una nit així, anaven de vi. S’hi palesava la preocupació per una verema imminent en un any en què els preus del raïm patiran una davallada significativa. Els pagesos que temien no trobar comprador per al seu raïm establien contactes amb veïns que s’elaboren el seu propi vi: “Escolta, què et sembla si enguany elabores també el meu raïm i busquem plegats la forma de vendre el vi?”.
A les onze va començar el Concurs de Tastadors Gran Repte 2009, també en la modalitat de tast a cegues: guanyava qui identificava més ràpidament més vins. El primer i millor tastador va ser J.A. Méndez; el segon, Joan Maestre, i la tercera, Patricia Vega.
No hi ha guanyador
Aquest tast va servir per demostrar un cop més que un vi és un producte complex i que sovint vins que no destaquen especialment en cap aspecte concret poden agradar més. Per exemple, a qui signa aquest article, li va robar el cor el Pardelasses 2007, en desacord amb el seu propi creador, el Jordi Aixalà, que prefereix el del 2006, que també va ser present al tast.
Els vins més ben classificats en cada aspecte valorat van ser:
Vi més fresc: Elix 2006 del Celler Melis
Vi més càlid: Melis 2006 del Celler Melis
Vi amb més fruita: Torroja 2006 de Terroir al Límit.
Vi més equilibrat: Brogit 2005 de Mayol Viticultors i Rampell 2007 de Francès-Bretón
Vi amb més mineralitat: Arbossar 2006 de Terroir al Límit
Vi amb més intensitat aromàtica: Torroja 2006 de Terroir al Límit
Vi amb més permanència gustativa: Rampell 2007 de Francès- Bretón i 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)
Vi amb més intensitat de color: 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)
Vi amb més cos: Brogit 2005 de Mayol Viticultors
Vi amb millor presentació: l’Arbossar 2006 de Terroir al Límit i l’Hereu de les Planes 2007 d’Escoda-Pallejà.
El tast obert al públic es va fer a la piscina municipal FOTO: VADEVI.CAT
El tast profesional es va fer a l’Hotel Abadia del Priorat FOTO: VADEVI.CAT
