Catorze tastadors per a set anyades de Teixar. Fotos: Alberto Muñoz
Aquest dimecres, Joan Ignasi Domènech i Toni Coca, propietari i enòleg respectivament del celler Vinyes Domènech , van arribar a Terrassa carregats amb ampolles de les set anyades que han estat embotellades del seu prestigiós i premiat vi Teixar, per oferir un tast vertical al grup de tast La Terrassa del Vi .
El Teixar és un vi tan escàs i preuat, que al celler no disposaven d’ampolles de totes les anyades, així que un membre del grup de tast de la Terrassa del Vi va haver de posar ampolles de la seva reserva particular per completar el tast.
La història d’aquest tast, però, ve d’anys enrera, d’abril del 2008, quan un grup d’amics, algun dels quals, com en Rafael Blanco, propietari i sumiller de La Terrassa del Museu, amb vinculació professional amb el vi, i d’altres, simplement afeccionats, van decidir crear un grup de tast per compartir experiències vinícoles, tastos i visites a cellers.
El grup es va concretar en 11 persones que van fer del restaurant La Terrassa del Museu la seva seu, el lloc on desenvolupen la majoria d’activitats i tastos.
Dimecres, a més a més dels components del grup de tast -amb alguna absència per motius laborals-, també hi van assistir el president de l’Associació Catalana de sommeliers, Xaviar Ayala, així com premsa especialitzada i blogaires que al llarg dels anys han acompanyat Vinyes Domènech en la seva progressió exitosa.
Es van tastar totes les anyades del Teixar, des de la primera, que en el seu moment va ser una revelació, la del 2004, fins la del 2010, encara sense etiquetar i que no es comercialitzarà fins d’aquí gairebé un any.
Amb les lògiques variacions degudes a les diverses condicions climàtiques de cada collita, totes les anyades segueixen una línia coherent: la d’expresar el màxim el caràcter d’una vinya concreta, de l’indret privilegiat on hi ha el celler, dels vells ceps de garnatxa peluda amb que s’elabora exclusicament aquest vi, i de la feina ben feta de l’equip del celler.
Toni Coca, l’enòleg, va explicar que la seva tasca és deixar que el raïm -el veritable protagonista, segons ell- s’expressi amb la mínima interferència de la mà de l’home.
El tast va servir per desmentir mites com el que diu que la garnatxa és un raïm oxidatiu -el 2004 presentava un voraviu de color robí, saludable i atractiu- i per debatre temes controvertits, com la biodinàmica i les certificacions ecològiques, però especialment, per gaudir d’un vi excepcional, que més tard va estar complementat pel blanc del celler, el Rita, que també va sorprendre agradablement als qui no l’havien tastat, i confirmar el seu bon nivell als que ja el coneixíen.
