!--akiadsense-->
Fill, nét i besnét de viticultors del Penedès, Toni Carbó és, als seus 44 anys, tota una referència de l’emergència del vi lliure en un Penedès on afloren vins naturals (sense sulfurós afegit) per tot arreu. En cap altre lloc d e l’Estat hi ha tanta inquietud.
Als 12 anys Toni Carbó, un dels millors tastadors de vins a cegues del país, que va aconseguir imposar-se amb Ramon Jané a la darrera edició del concurs de Vila Viniteca, ja anava a la vinya. De nen regava l’hort, plantava patates o collia préssecs. Als 14 anys ja conduïa un tractor. El seu avi i el seu besavi havien llaurat amb cavall a la històrica finca de Can Bas de Subirats. El seu pare mai va treballar amb herbicides a les vinyes. La saba de les seves vinyes corre també per les seves venes. Recorda quan premsaven el raïm a casa els divendres tornant d’escola. Paraven per sopar una estona mentre es distreien amb el programa ‘Un, dos, tres responda otra vez!’ amb la seva carbassa Ruperta, que aleshores conduïa Mayra Gómez Kemp, abans de tornar a la feina.
Ell era l’encarregat de treure la brisa amb un carretó per dipositar-la a l’era. El vi s’ha convertit per a Toni Carbó en la seva passió vital gràcies a la seva família, i sobretot als seus socis Ramon i Mercè del celler Mas Candí de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès. Fins i tot la seva parella Anna Serra va deixar la seva feina a Barcelona per ajudar en les tasques de la vinya, des de descarregar raïm als cellers que els compren la producció a llaurar, podar o col·locar trampes sexuals per controlar el cuc del raïm amb feromones. Des de Mas Candí i des del seu propi projecte, la Salada de Les Parellades de El Pla del Penedès, Toni Carbó ha emprès el camí que dóna continuïtat a tots els esforços de la seva família, que durant anys va tirar endavant gràcies a vendre els seus raïms als grans cellers del Penedès.
Lluny de creure que el vi natural sigui la panacea, Toni Carbó reconeix que “des del moment en què has de vendre una ampolla la puresa ja no existeix completament”. Ara bé, també reconeix que li agrada el vi de la gent que treballa la terra, “el vi de pagès, de persones anònimes que s’han passat la vida treballant la terra amb les seves mans, cuidant el paisatge. Aquest és, per mi, el vi natural que m’agrada”. És un viticultor de cap a peus amb gran sensibilitat. No li agrada l’aire condicionat i si pogués deixaria de llaurar amb tractor per recuperar la tracció animal. Creu que hi ha una revolució mundial en marxa apostant pels productes “com més naturals i sans millor”.
Una revolució
Toni Carbó forma part d’una revolució on també s’hi troben destacats vinyerons i cellers del Penedès -en sentit ampli- com ara Ton Mata (Bufadors Celler), Ramon Jané (Mas Candí), la família Mata a través Can Credo, Massimo Marchiori i Antonella Gerosa (Partida Creus), Pepe Raventós i Raventós i Blanc (Vins de Pepe i Can Sumoi), Ignasi Seguí (Vinyes Singulars), Manel Aviñó (Clos Lentiscus), Ton Rimbau (Porcellànic), Rubén Parera (Finca Parera), Salvador Batlle (Còsmic Vinyaters), Carles Mora (Clot de Les Soleres), Amós Bañeres (Vinya Oculta), Oriol Artigas (Can Pelliser), Anna Martí (Ca n’Estruc) i fins i tot Sumarroca, Albet i Noya, Parés Baltà, Bolet, Cavas Masachs, Cuscó Berga, 1+1=3 o Avgvstvs Forvm en aliança amb Thvnderwinemakers (Nude). També hi ha elaboradors de prestigi que treballen amb mínima intervenció, com ara Eduard Pié (Sicus) o Joan Rubió (Cal Tiques). En aquesta revolució s’exploren elaboracions que recuperen antics mètodes, com els escumosos ancestrals, o dipòsits de formigó i atuells i àmfores ceràmiques.
El Pagès content
El darrer vi de Toni Carbó és l’interessant El Pagès content, una garnatxa blanca (10%), macabeu (25%), xarel·lo (25%), sumoll (25%) i montònec (15%). Les varietats entren per aquest ordre al celler. S’elabora per capes (varietat a varietat) perquè al no disposar de grup de fred al celler volia evitar que s’elevés massa la temperatura de fermentació, i morís el llevat. Es va elaborar amb raïm sencer, es va posar en dipòsit d’acer i allà es va trepitjar amb els peus i es va deixar que comencés a fermentar. Hi va passar entre 10 i 12 dies, depenent la varietat, i llavors es premsa i es posa al cup (de cairons recuperat), on van entrar totes varietats i van acabar de fermentar. En aquest cup havia fet vi el pare i l’avi de Toni Carbó. Un cop ple, hi roman gairebé 10 mesos abans de ser embotellat.
!--akiadsense-->
En aquesta primera anyada (2017) s’han embotellat unes 1.500 ampolles. 1.000 litres més d’aquest vi s’han comercialitzat a Anglaterra en bag in box. Aquest vi roig del cup, de només 12º i que conté sulfits tot i ser elaborat amb mínima intervenció, vol ser “una mica” el vi de pagès d’abans, i el nom amb el qual l’ha batejat és “una mica” en honor “als pagesos que eren i són feliços de dedicar el seu esforç a cuidar les plantes, a treballar la terra. I també al meu pare, que era un d’aquests viticultors. El Pagès content és un vi que cada any, probablement, canviï l’elaboració, i fins i tot les varietats o inclús el seu color. Dependrà de què tingui disponible i de “la inspiració en el moment de la verema”.
