Va ser aleshores que el Pirineu es va omplir de feixes de pedra, com es pot veure a Pont de Bar, on les terrasses encara s’enfilen des de la riba del Segre. Però, malgrat que hi havia qui esperava que les muntanyes aturessin la plaga, el 1890 es va detectar fil·loxera a Vilamitjana (Alt Urgell) i en poc temps va matar tots els ceps del Pirineu.
Aleshores es va haver de decidir quin model econòmic es desenvolupava per a la Cerdanya i l’Alt Urgell: i en lloc de replantar la vinya, el 1915 Josep Zulueta va apostar per les vaques suïsses lleteres i va fundar de la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell, instaurant el model agrícola que ha arribat fins l’actualitat.
Va ser la fi del vi del Pirineu, una història que es pot seguir molt bé al Museu de la Vinya i el Vi de Pont de Bar (Alt Urgell).
Però darrerament torna a haver-hi interès pel vi de muntanya: el canvi climàtic, l’escalfament global, fan témer per l’elaboració a llarg termini de vi de qualitat als indrets tradicionals. Bodegas Torres ha invertit 3,6 milions d’euros en una plantació de vinya a Tremp.
A Cerdanya, les iniciatives són més variades i modestes. Ja fa anys que a Santa Llocaia, a l’Alta Cerdanya, hi ha les vinyes de Cal Mateu (1.300 metres) que erròniament s’anuncien com les més altes d’Europa i amb les que s’elaboren, depenent de l’anyada, unes 200 ampolles.
Les que realment es consideren les més altes són a Girul, al terme de Meranges (Cerdanya), a 1.700 metres. Són 600 ceps amb els que l’Albert Pons, del Mas del Cisco, i en Martí Panisello ja han elaborat les primeres ampolles de vi de gel natural de Catalunya.
Una mica més avall, a 1.400 metres i al terme d’Olopte l’Associació Gastronòmica del Pirineu també ha plantat raïm. El seu president, Jordi Bota n’explica la principal característica: “A diferència de la resta de vinyes de Cerdanya, que són de varietats de raïm foranes, nosaltres vam decidir recuperar les varietats pirinenques” Van localitzar ceps vells a Pont de Bar i amb l’assessorament de la prestigiosa enòloga prioratina Sara Pérez els plantar la primavera de l’any passat. Per al 2011 esperen veremar els ceps de les varietats negres moné, mansés i aremon i de la blanca mollana.
Per la seva banda, el celler del Garraf Torre del Veguer també té una plantació a Bolvir: 0,8 hectàrees de pinot noir i müller-thurgau, que es poden ampliar fins a 7 si donen bons resultats. El president del celler, Joaquín Gay de Montellá explica que han triat aquestes varietats perquè són procedents del nord d’Europa i espera que s’aclimatin bé al clima fred de Cerdanya. Aquest any esperen collir 600 kg. de raïm de cada varietat. Depenent del resultat, potser serà el primer vi cerdà comercial.
ISIDRE GAU, EL CUIDADOR DEL MUSEU DE LA VINYA DE PONT DE BAR, EXPLICA ALGUNA DE LES PECES DE LA COL·LECCIÓ FOTO: JOAN NEBOT
LES VINYES DE L’ASSOCIACIÓ GASTRONÒMICA DEL PIRINEU, A OLOPTE, AMB EL CADÍ AL FONS FOTO: JOAN NEBOT
MARTÍ PANISELLO I ALBERT PONS A LES VINYES MÉS ALTES D’EUROPA, A MERANGES FOTO: JOAN NEBOT
LES VINYES DE TORRE DEL VEGUER A BOLVIR, CERDANYA FOTO: JOAN NEBOT
