El Grup Corcho del País, elaborador de taps de suro, es crea per unir esforços per ser competitius. Aquesta companyia va sorgir de la fusió de dues empreses gironines i d’una comercial de la Rioja i va ser de les primeres del món d’abastar tot el procés del suro, des de l’arbre fins a l’ampolla. Això va ser el 1987, per resistir la forta competència de la indústria portuguesa, molt més agressiva que la catalana. El grup s’ha convertit en el comprador principal de suro català, amb una facturació anual de cap a 18 milions d’euros i una producció de prop de 200 milions de taps.
A la fàbrica de Cassà de la Selva, s’hi fa la producció de taps. Abans, però, les llesques de suro són enviades del bosc a la planta que té el grup a Santa Coloma de Farners, on fan la primera bullida, la selecció per classes i calibres i el rusquer, l’emmagatzematge del suro en llesques. Un cop acabat el producte a Cassà, la distribució es fa des de Sant Feliu de Guíxols, la Rioja, Epernay (França) i Spinetta Marengo (Itàlia). Corcho del País ven la seva producció a diversos punts de l’Estat espanyol –Catalunya, Balears, València, la Rioja, Galícia i Andalusia, entre d’altres– però també l’exporta a l’Estat francès, Itàlia i l’Argentina.
Elaboració sostenible
El Grup Corcho del País es convertirà properament en la primera indústria transformadora surera de Catalunya i de l’Estat espanyol i obtindrà el certificat PEFC, un procés voluntari a través del qual un auditor extern certifica que la gestió forestal feta al bosc compleix uns criteris sostenibles establerts i també que el producte final prové d’una matèria primera certificada.
Aquest no és l’únic element de qualitat del grup. També està certificat amb la norma ISO 9001:2000 en tots els processos productius i disposa del codi internacional de bones pràctiques taperes Systecode. A més, el laboratori d’assaig de Corcho del País està acreditat amb la norma ISO 17025. Per a Francisco Jiménez, gerent de la fàbrica de Cassà, el control de la qualitat en tots els processos és la característica principal de Corcho del País. Es comença amb la selecció de les finques en què es compra el suro, amb un control estricte en el moment de la lleva de l’arbre, fet que assegura una traçabilitat completa durant tot el procés productiu.
Tot tipus de taps
A la planta de Cassà, s’hi fabriquen tot tipus de taps de suro natural, del tipus 1+1 (amb un cos central d’aglomerat granulat i una volandera de suro natural a cada extrem), taps d’aglomerat i taps de cava. El 70% del suro que utilitza Corcho del País prové de Catalunya i, la resta, de boscos d’Andalusia.
Els taps de suro natural de gamma alta estan indicats especialment per a vins que s’han de sotmetre a llargs processos d’envelliment, com els reserva i gran reserva. Els de gamma més baixa, s’utilitzen per a vins de criança o reserves de qualitat mitjana. Pel que fa als taps 1+1, estan especialment pensats per a vins joves i de criança –en aquest tipus de taps, cada planxa per obtenir les volanderes i el granulat s’esterilitzen a 120º de temperatura–. Finalment, els taps d’aglomerat, elaborats de pols i restes del suro, com que tenen un preu molt competitiu, són ideals per a vins de vida curta, vins joves.
El procés d’elaboració es fa amb les darreres innovacions tecnològiques (recentment s’han invertit 190.000 euros en maquinària nova) però la mà de l’home és molt important per obtenir un bon producte. A la planta de Cassà, hi treballen un total de 26 persones, en el global de la demarcació n’hi ha 92 i, a tot el grup, 130.
Del suro, s’aprofita tot
El suro és una matèria primera que es pot aprofitar en la seva totalitat. A la planta de Cassà de la Selva, no es llença res. Les restes de les llesques de suro que queden un cop s’han fet les volanderes o els taps naturals serveixen per a altres productes. No se’n llença ni tan sols la pols.
Aquestes restes poden servir per fabricar soles de sabates, aglomerat o serradures, entre altres productes. Per això, tot el que no s’acaba convertint directament en producte final es recull i es porta a triturar. Després, la mateixa empresa surera ho aprofita o, si no, ho fan d’altres que fabriquen productes diferents.
Uns treballadors fent llesques de les planxes de suro que arriben de la planta de Santa Coloma FOTO: LLUÍS SERRAT
