Un be ros amb potes negres i un be negre amb potes rosses

Hem tastat l'última novetat del col·lectiu 10 Sentits, dos vins d'elaboració atípica: un blanc de negre, i el que és menys habitual, un negre de blanc

[fitxatecnica]Un be ros amb potes negres 2010
Un be negre amb potes rosses 2010

Elaborats pel col·lectiu 10 Sentits
Sense DO
PVP: 11,50 € (23 € el lot amb els dos vins)
Etiquetats en català.
10sentits: El joc de les garnatxes[/fitxatecnica]A tots els qui estimem i tenim curiositat pel vi, el col·lectiu d’enòlegs 10 Sentits ens està malacostumant a esperar cada any una novetat especial, que més enllà del valor de curiositat, que no és poc, té el valor afegit de ser un bon vi. I si encara vols anar més enllà, encara hi pots trobar un exemple de fins on es pot arribar treballant la terra i el raïm aplicant tots els avenços de l’enologia moderna, però amb un respecte estricte per la tradició vitivinícola catalana i per la qualitat del producte.

El que acaben de presentar fa una setmana és el Projecte 2010, que han anomenat El Joc de les Garnatxes. Per tenir més informació del col·lectiu 10 Sentits i del Projecte 2010, es pot llegir l’article Divertir-se, fer vi i fer país, tot alhora, o bé anar a la pròpiaWeb dels 10 Sentits.

Si seguiu llegint aquest text, el que trobareu és una descripció dels dos vins, dels dos bens, que han estat el fruit d’aquest projecte i que són inseparables perquè, com veurem, són germans de sang.

Un be ros amb potes negres
S’elabora amb raïm garnatxa negra procedent de Garriguella, a l’Empordà, que es premsa en fred i a baixa pressió. El most obtingut -blanc, atès que no s’ha macerat amb la pell i per tant no ha tingut temps d’agafar color- es posa a macerar unes quantes hores amb les pells d’una garnatxa blanca procedent de Bot, a la Terra Alta, que ha estat premsada prèviament i de la que ja se n’ha estret el most. Després, el most desfangat es posa a fermentar en dipòsits d’acer i un cop acabada la fermentació alcohòlica, es deixa el vi al dipòsit amb les meres fines tres mesos més.

Resumint: es tracta, doncs, d’un blanc de negre, però amb una diferència important: en els blanc de noir habituals, el most no ha estat macerat amb les pells, per evitar que agafi color. En aquest cas, al disposar de les pells del raïm blanc, si que hi ha hagut maceració pel·licular, cosa que permet obtenir vins amb més densitat i estructura i amb més matisos aromàtics. La producció total va ser de només 1.104 ampolles.

El tast
A la vista, té un color daurat intens, amb un lleu reflex entre pell de ceba i gris, característic dels blancs de negre.

Aromàticament és molt ric, molt més del que seria habitual en un vi de garnatxa blanca ( lògic: és blanc però de garnatxa negra). Hi ha notes de fruita blanca madura, albercoc, meló, pinya tropical, notes anisades de fonoll, i puntes de xampinyó fresc, ametlla crua i pa calent procedents dels llevats, les mares fines, amb que ha estat als dipòsits.

A la boca és dens, amb llàgrima, amb un punt llaminer (2,7 g/l de sucre residual), i el millor de tot: fresc, amb una acidesa que desentela el paladar.

I un be negre amb potes rosses
Doncs, contra el que sempre s’ha entès de la dita popular de la que agafa el nom, el Be negre amb potes rosses existeix. I això malgrat que també enològicament sembli impossible. Doncs sí, es pot fer vi negre de raïm blanc. Bé, en aquest cas amb l’ajut de la família, amb el préstec de les pellofes de la garnatxa negra que ha estat desestimades per a l’elaboració del Be ros.

Es treballa, doncs, amb la garnatxa blanca procedent de Bot (Terra Alta), que es premsa en fred i suaument. El most obtingut es posa a macerar amb les pells de la garnatxa negra de Garriguella (Alt Empordà) que ha estat prèviament premsada amb el mateix procediment. Un cop acabada la fermentació alcohòlica i comprovat que la extracció de color, aromes i estructura ha estat correcta, el vi fa la fermentació malolàctica als dipòsits d’acer, i després d’una estabilització amb fred i un filtratge suau, el vi es va embotellar. La producció total va ser de només 1.567 ampolles.

I l’altre tast
A la vista, aquest Be negre té color roig robí, d’intensitat mitjana, amb el voraviu de reflex lleugerament lilenc. Aromàticament és un vi negre jove net i ben elaborat, sense cap dels tufs característics de reducció o de sulfurós que solen presentar, però no especialment sorprenent: hi ha móres, gerds, una mica de pegadolça, i notes florals de violes, això sí, són intenses, netes i ben equilibrades.

A la boca és on és més especial: no té l’entrada ferma dels vins negres, sinó la més suau i fresca del vins blancs, i és un cop en contacte amb el paladar i el fons de la llengua, quan agafa cos i fermesa. Té també un toc llaminer, característic de les garnatxes, i també notes licoroses de l’alcohol, i és que encara que no ho sembli (especialment si es pren un punt fresc, cosa molt recomanable) té 14,6º Alc.

És, doncs, un vi negre especialment adequat per a l’estiu, d’aromes fresques, entrada lleugera i final llarg, aromàtic i llaminer. O també una bona elecció per als que els molesta l’entrada contundent del vi negre, però no volen renunciar a la seva fermesa estructural i a una pas per boca llarg, i malgrat tot, amable.


EL JOC DE LES GARNATXES S’HA CONCRETAT EN UN VI NEGRE DE RAÏM BLANC I UN BLANC DE RAÏM NEGRE FOTO: 10 SENTITS

Nou comentari