El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Sala ha presidit l’informe del projecte “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Caracterització d’impactes i funcions territorials del sector agropecuari i càlcul d’externalitats””, impulsat per la Fundació del Món Rural, que analitza i quantifica el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector primari català.
L’informe ha quantificat en 7.485 milions d’euros el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector agroramader i forestal català. Això equival a un 3,75% del Producte Interior Brut (PIB) català, per sobre del valor de mercat que té l’activitat econòmica directa i indirecta derivada de la producció agroramadera i forestal del nostre país situada en uns 5.495 milions d’euros i que suposa el 2,75% del PIB (desglossat entre el 0,9% de l’activitat agropecuària i 1,85% de l’agroindústria). El document analitza les externalitats (efecte que no té assignat un preu de mercat) del sector, tant aquelles que són positives com les que són negatives. Les primeres estan vinculades a la conservació del patrimoni natural i al foment de la biodiversitat, principalment, però també a la mitigació del canvi climàtic o a la contenció dels incendis forestals, i es valoren en 8.241 milions d’euros. Pel que fa a les negatives, quantificades en 756 milions d’euros, estan referides principalment a la sobreexplotació i contaminació d’aqüífers. El treball ha estat dut a terme per ERF Gestió i Comunicació Ambiental S.L. i pel Gabinet d’Estudis Econòmics S.A. (GEE).
Aquestes dades constaten el valor “ocult” de les seves externalitats, un valor que el mercat no té en compte i tanmateix posa de manifest que el sector desenvolupa un important paper ambiental i territorial. L’activitat agroramadera i forestal contribueix a l’augment del benestar i de la qualitat de vida de les persones, així com al manteniment dels equilibris ecològics bàsics dels ecosistemes a escala local i global. L’informe parteix de la base que “no incloure els costos i beneficis de les externalitats no deixa de ser un autoengany, ja que els seus efectes econòmics són clarament presents. Algú s’ha d’acabar fent càrrec d’aquestes externalitats no assumides”, s’indica en les conclusions. Per als investigadors, aquests efectes es poden manifestar des de l’administració (accions com ara sanejaments, repoblació de boscos o descontaminació) o des de les mateixes empreses agràries, les quals han de fer front a inversions complementàries en la seva activitat (com ara encariment dels processos productius o del transport).
L’informe planteja 10 directrius estratègiques i 35 propostes d’actuació, amb la intenció d’obrir un procés per a aquest nou model. Es planteja mecanismes de compensació i promoció d’aquestes activitats per a què tinguin continuïtat i assegurin els beneficis socials que comporten.
