Diumenge el pati i l’antic celler de la masia es van vestir de gala per acollir les més de dues-centes persones que van exhaurir les invitacions disponibles per a l’acte organitzat per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, l’Ajuntament i la familia Pascual.
D’una banda, a l’antic celler s’hi podia veure els plafons explicatius i una selecció d’eines tradicionals per il·lustrar l’exposició La vida rural i les masies a Gelida.
D’una altra, el pati va acollir el concert a càrrec del cantautor Paton Soler, que va oferir un repertori de cançons de poetes gelidencs i d’altres de populars catalanes i d’altres territoris dels Països Catalans.
Can Pasqual és una masia situada als afores de Gelida, documentada des del segle XVI, i que històricament s’ha dedicat al conreu de la vinya, tot i que com va explicar el cap de familia, Enric Pascual “també hi han tingut cabuda d’altres conreus com els cereals, la fruita dolça, farratges i hortalises”.
Pascual va fer especial esment en la problemàtica que representa l’impacte de les infrastructures en el desenvolupament de l’activitat agrícola i en el territori, i com Can Pasqual n’ha estat especialment afectada des de fa molts anys: “Hem trobat documentació de l’any 1862 referent a l’expropiació de 14.735 m2 de terreny per part de la “Societat de Ferrocarrils de Tarragona a Martorell i Barcelona”. L’any 1878 es referencia una segona expropiació de 3.695m2 i 210mm2”.
Aquesta, va ser la primera ferida que va patir la finca, però n’hi va haver més: “La finca està creuada d’oest a est pel riu Anoia, i gairebé amb la mateixa direcció hi trobem la carretera de Gelida a Sant Llorenç d’Hortons i des del 1971 el pas de l’autopista AP7. I encara hi ha altres ferides com són dues conduccions de l’empresa ENAGAS i una de CAMPSA, a més de l’antic camí de Gelida a Sant Llorenç d’Hortons i vorejant el riu Anoia que creua la finca d’oest a est, l’antiga carretera de Martorell a Sant Sadurní, que era una via important per transportar vi amb carruatges d’animals”.
Malgrat tot, Pascual va afegir el toc final d’optimisme al dir que “el primer Pascual referenciat és en Jaume Pascual, casat amb Caterina Mas de Cal Sanfí. Actualment estem a la quinzena generació, amb en Francesc i la Rosa Pascual Subirana”.
Només calia mirar enfora del pati i veure els vinyars verds, alguns encara carregats de raïm, per adonar-se’n que la història continua.
La vetllada va acabar amb una copa de cava Marquès de Gelida i uns talls de coca per als assistents, que molt de mica en mica i ja ben entrada la nit, van anar sortint de Can Pasqual, tot esperant que les noves generacions també puguin gaudir d’aquest patrimoni històric.
Enric i francesc pascual es van adreçar al públic assitents per explicar els antecedents de la masia FOTO: JOAN NEBOT