“Sembla un caramel de la vaca que riu. És com un toffee de maduixa i crema”, diu Jordi Alcover i provoca la rialla i l’assentiment general. “A mi em recorda la fruita feta malbé”, afegeix la Glòria Ruiz. Un altre apunta que fa tuf, que l’acidesa és alta, que es nota massa el sofre… La Silvia Naranjo i el Joan Nebot es fan canviar les copes i les opinions comencen a millorar.
Totes aquestes floretes van dirigides a l’ampolla número 5, l’última del tast, i que com les altres quatre han provat cinc experts a cegues. Son Joan Nebot, periodista expert en vins i responsable de la web VADEVI.cat del diari AVUI; Glòria Ruiz, degustadora, pintora i cuinera; Robert Masip, negociant de vins i propietari de la botiga Mas Bacus del carrer Enric Granados; Silvia Naranjo, periodista de la Guia de vins de Catalunya, i Jordi Alcover, director de la Guia de vins de Catalunya.
A mesura que el vi es va airejant, les opinions també se suavitzen. La Glòria apunta que el vi de l’ampolla 5 va bé per acompanyar “plats petits” i diu que li recorda el mar i la brisa marina. “Tens, raó, és una mica salí i jo hi veig la signatura del Martinet”, puntualitza l’Alcover. (Quan l’ampolla es destapi, es confirmarà l’autoria de l’enòleg que apunta Alcover.) Els cinc experts no identifiquen d’entrada en aquesta ampolla cap varietat de cep català. Al final la Glòria hi troba com una “garnatxa madura” i l’encertarà. L’Alcover dirà, abans de saber de quin vi es tracta, que no val el que costa i que li falta temps a l’ampolla. I el Robert Masip, que quan sàpiga quin vi és també afirmarà que no hi ha una bona relació qualitat-preu, sentencia que no li ha deixat bon gust de boca.
[[frase]]
Quan arriba el moment de destapar les ampolles, tots, degustadors i espectadors, aplaudim perquè han encertat que l’ampolla número 5 era la del vi de Barcelona. Els experts treuen importància al fet d’haver-ho encertat i ho justifiquen perquè les varietats de raïm utilitzades en la composició d’aquest vi no són les habituals a Catalunya. Són tan estranyes que fins i tot costen de pronunciar. És, diuen, un vi molt atípic. Que segurament millorarà amb els anys. Però de moment és massa jove i massa exòtic.
L’ampolla amb què s’ha fet el tast és del 2005, que va ser la tercera verema. Aquell any es van recol·lectar a la vinya de l’alcalde 1.822 quilos de sirà; 1.122 de garnatxa, 1.279 de sangiovese, 928 quilos d’aglianico i 288 quilos d’agiorgitiko. L’última és d’un cep d’origen grec i les dues anteriors són italianes. I el vi s’elabora amb una barreja de totes aquestes varietats. El percentatge el decideix l’enòleg, que, tal com apuntava Alcover, és Martinet Assessors.
El negociant de vins, Robert Masip, és el més dur alhora de valorar el vi. “No és representatiu del vi català. És molt desequilibrat, tot i que he de reconèixer que al cap d’una estona ha anat millorant. Són ceps joves i probablement va molta gent a la vinya i tothom opina. Pel que fa a la relació qualitat-preu no és bona. Jo no el vendria a més de 10 euros. El que ha costat l’operació de Can Calopa no s’amortitzarà en tota una vida”.
El Joan Nebot reconeix que anava al tast predisposat en contra per tot el que s’ha explicat de la vinya de Can Calopa. “No n’esperava gran cosa i m’ha agradat més del que pensava. Està ben elaborat, és correcte. Però no té història darrere. No se sap d’on és sobretot per això de les varietats foranes”.
A la Silvia Naranjo també se li fa difícil de definir per les varietats desconegudes que ha provat per primera vegada. “Diria que és mediterrani, que té olor d’herbes, olor tancat…”. La Glòria Ruiz insisteix que serveix per acompanyar el menjar, que es nota la terra, el mar i fins i tot hi ha trobat l’aroma de la ginesta. És la més poeta de tots en el moment de descriure els vins.
Alcover hi troba a faltar alguna varietat autòctona més enllà de la garnatxa. “D’entrada m’ha recordat, per l’olor, una barreja de crema i maduixes”. Dels cinc vins que ha tastat, el de Barcelona ha quedat empatat en últim lloc junt amb un Enrique Mendoza d’Alacant de la collita del 2006.
