Unes 1.500 persones es van acostar dissabte a Poboleda (Priorat) per gaudir de l’onzena Festa del Vi i la Verema a l’Antiga. Tot va començar a dos quarts de vuit, quan els més matiners van veremar una vinya propera al poble. El raïm va arribar a la població carregat en matxos i rucs, en portadores de fusta.
Va ser el moment de recuperar forces amb un esmorzar popular a l’aire lliure amb pa torrat, llonganissa, cansalada i fruita seca torrada i, esclar, vi a discreció. Cap a les deu tothom feia més bona cara i va començar la piada del raïm. Al ritme de la gralla i els timbals, la canalla i no tan canalla s’anava rellevant en la tasca de trepitjar el raïm, i entre rialles i relliscades es va arribar a quarts d’onze, moment en què el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, i l’alcalde de Poboleda, Jordi Català, van donar per inaugurada la festa.
A partir d’aleshores als portals de les cases pairals del carrer Major tothom va poder tastar els vins dels 25 cellers prioratins participants a la trobada.
[[frase]]
Per només 12 euros l’organització oferia una copa de tast amb una bossa per dur-la penjada al coll i deu tiquets, que els més espavilats escatimaven per allargar el nombre de degustacions.
Al migdia hi va haver la màxima concentració de públic i costava caminar pel carrer Major. Els més engrescats començaven a suar pel sol i l’escalfor del vi. Qui volia una mica de menjar, només havia d’agafar ràpid un grapat d’avellanes o una porció de pa de pessic o coca de les tauletes que hi havia davant de moltes cases. Cap a les dues la gent va començar a passar cap al casal la Closa, que va oferir un menú per a unes 400 persones.
Havent dinat, la majoria de visitants van anar fent via cap a casa i a dos quarts de set, en el moment en què els Xiquets de Reus van començar a aixecar el primer castell dels previstos, els del poble tornaven a ser ja majoria. Encara quedava un concert de música barroca a l’església, un correfoc i a partir de mitjanit ball a la Closa, però qui signa aquest article ja feia estona que havia arribat a casa amb el regust de les garnatxes i carinyenes prioratines que li havien endolcit el dia.
