Caldria fer un tomb per Àsia. De ben segur que s’hi poden trobar oportunitats pel sector vitivinícola català. L’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OeMv) va presentar recentment a Madrid un estudi, elaborat per la consultora britànica IWSR, que analitza en detall el mercat del vi als principals països emergents (BRIC). Entre ells, la Xina i el cas especial d’Hong Kong, un exemple clar de les possibilitats de creixement dels cellers i comercialitzadores. A més del marc regulador, s’analitzen l’evolució del consum de vi, nacional i importat, per tipologia, preu, hàbits de consum, el posicionaments davant d’altres begudes alcohòliques, els tipus de consumidor i els principals canals de distribució.
Amb l’entrada de la Xina en l’Organització Mundial del Comerç el 2002 les importacions es recuperen i creixen de forma sostinguda. El país compta amb una població de 1,3 bilions de persones i 49 ciutats tenen més d’un milió d’habitants. En les grans metròpolis, com Shangai, Pequín o Guandzhou, hi viuen més de 10 milions d’éssers humans, i en ciutats secundàries, com Wuhan o Dalian, entre 4 i 10. A més, gran part es troben a prop de la costa, on està la riquesa i un 90% del consum de vi.
Tenint en compte que prop de 70% de la ciutadania viu en zones rurals menys desenvolupades, parlem d’un mercat potencial de 400 milions de persones. El mercat actual per al vi importat se situa entorn de 70/90 milions de consumidors (classes mitjanes-altes urbanes en ciutats primàries o secundàries). En els últims 5 anys el consum de vi tranquil ha crescut a un ritme del 19.5%. Si es considera que el consum per capita és encara molt baix -menys de 3 litres per habitant-, comparat amb els 14 d’USA o els 26 del Regne Unit, s’obre una gran porta plena d’oportunitats.
El negre suposa més del 90% del vi consumit a la Xina -el seu color vermell és símbol de bona sort- davant el blanc (símbol de mort) que amb prou feines té públic. Al consumidor mig li agraden els vins amb un gust edulcorat. De fet, solen beure’l barrejat amb suc, refrescs i sovint amb gel. És necessari adaptar els vins a aquest gust per vendre en determinats segments de població.
Cal adaptar-se a la Xina com a mercat i a les seves formes de consum, ja que la cultura de la beguda és mil·lenària, i es recomana insistir i ressaltar l’herència històrica d’una bodega centenària -els xinesos tenen un enorme respecte pels productes elaborats en el temps-, els beneficis per a la salut del consum moderat del vi i les puntuacions en guies a més de premis obtinguts.
Hong Kong destaca per l’abolició dels impostos a la importació de vi el 2008, anunciant que vol convertir-se en la ‘porta del vi’ a la resta d’Àsia. De fet, ja el 2009 es va convertir a la segona capital mundial de venda de vi en subhastes, per davant de Londres i darrere només de Nova York.
A Hong Kong, els països del vell món, i França en particular, han perdut quota de mercat (més en volum que en valor) davant l’agressiva oferta de vins xilens, australians i americans. La quota de mercat del vi a Hong Kong davant altres begudes alcohòliques no deixa de progressar i és ja del 13% el 2009, una de les més altes d’Àsia. A més, el 78% és vi negre, un 18% vi blanc i un 4% rosat que, fins fa dos o tres anys, era inexistent, però Hong Kong és un mercat molt exposat a tendències vingudes de l’exterior, sobretot del Regne Unit i EE.UU.
El consumidor d’Hong Kong, per al qual el vi és encara un producte nou, el compra en supermercats i la variable preu és bastant més important que a la Xina continental. Els modes de consum -amb taronja, gel, ceba- poden ser sorprenents. És un mercat en el que cal tenir molt en compte a les dones que, cada vegada més, estan accedint a llocs professionals abans ocupats exclusivament per homes. Per a elles, el vi en té una oportunitat de conquerir-les com en certa manera ha fet el cava-xampany.
Hong Kong
