Aquesta setmana es fan les distintes activitats de la Diada de la Producció Ecològica, que enguany ha hagut d’adaptar l’estructura habitual des de 2006 per no contravenir la normativa de seguretat sanitària.
“Tradicionalment, a aquesta fira se l’anomena diada perquè es tracta d’una jornada que, a més de venda i degustació de producte eco, està plena d’activitats, tallers, xerrades i esdeveniments paral·lels que donen a conéixer arreu de Mallorca els perquès de l’agricultura ecològica i l’Agroecologia. Des del 2006 s’ha celebrat ininterrompudament a Porreres, excepte l’any passat”, diuen des d’APAEMA.
Els temes que vertebren la XIV Diada són la Sobirania Alimentària i l’Autoabastiment. Ja que és una línia de treball de l’entitat des de la seva creació que ha agafat rellevància els darrers mesos amb el desabastiment per mor del temporal Glòria o la pandèmia. “En aquesta ocasió, s’aprofita la diada per obrir un debat col·lectiu i reflexionar sobre el model econòmic i agroalimentari que tenim a Mallorca, que fa temps que ens condemna a una situació de vulnerabilitat com a societat i que s’accentua en crisis actuals i futures. El principal objectiu d’aquest esdeveniment és donar a conèixer què i qui hi ha darrera del nostre sector”. Es pot consultar el programa complet de la Diada en aquest enllaç.
La majoria d’actes es retransmetran en directe a través del canal de YouTube d’APAEMA. Per acabar, cal remarcar l’esforç de programació del cap de setmana del dissabte 17 i diumenge 18, coincidint amb el dia de la Lluita Camperola (que és el dia que s’hauria d’haver fet la fireta presencial), a Porreres. L’alternativa ha passat per descentralitzar les activitats a 5 finques on es faran jornades de portes obertes i el diumenge 18 de 9 a 14 h es farà un petit programa radiofònic on entrevistarem a una representació dels nostres socis productors i elaboradors i on s’anunciarà el guanyador del premi al producte eco de l’any.
A la presentació de la fira es donaran a conèixer les estadístiques d’agricultura ecològica del 2020. Unes dades que indiquen el creixement en el nombre d’hectàrees dedicades a cultiu ecològic des de 2015, quan arranca amb força. Així, a la gràfica s’observa com es passa de prop de tres mil cinc centes hectàrees l’any 2000, a 37.825 en el darrer recompte corresponent a 2020. Especialment notable és l’accelerada que s’aprecia des de 2015, que fa pensar en l’arrelament ferm d’aquesta modalitat.
Per illes, Mallorca lidera el rànquing amb prop de 27 mil hectàrees del total, sent Llucmajor el municipi amb una major extensió de cultiu en ecològic, seguit de Pollença i Artà. Segueix Menorca amb poc més 5.300 i després Eivissa i Formentera, amb prop de 700 i 200 hectàrees respectivament.
Quan als cultius, en volem destacar dos: la vinya i l’olivar. Pel que fa a la vinya, el balanç és molt bo ja que el creixement és sostingut i regular des de 2000: Des de les 64hectàrees inicials a les 937 actuals. També és important l’augment de l’extensió de l’olivar ecològic, que ha passat de les 38 hectàrees de 2000 a les 1.056 actuals.
De tot plegat se’n extreuen conclusions positives. Des d’APAEMA veu “una tendència de creixement positiu a la contra del sector agrari en general i que serveix d’esperança i atreu el jovent”. Els perfils de qui se suma a l’agricultura en ecològic és molt divers i està motivat per diferents raons. Nofre Fullana, de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), diu que entre les noves persones sòcies que s’estan sumant a les 400 que integren l’entitat “n’hi ha que ho fan per principis propis, però també tenim moltes finques que feien agricultura convencional i han vist que s’estaven carregant els sistemes de vida; no només la terra, sinó la biodiversitat. Estaven cansats de veure que l’agricultura convencional no funciona i s’han passat a l’eco”.
Ja fa dos anys, Aina Calafat, de la SEAE, afirmava que les consumidores han jugat un paper protagonista en aquest creixement. “La demanda de producte eco supera molt la producció”, assenyala Calafat, i concretament “un 50% del producte eco fresc ve de fora”, detalla Fullana. Però les consumidores han canviat i, tot i que no hi ha dades o estudis, des de l’experiència Fullana exposa que “fins fa uns anys el consum eco estava associat a unes persones que cercaven un consum conscient, crític i transformador. Des d’uns temps més recents hi ha un augment de demanda brutal, però no és gent que faci un consum crític, és gent que cerca un producte millor encara que sigui més car, per motius de salut purament”.
La vulnerabilitat del sector agrari en general l’ha dut a reinventar-se i fer productes amb etiquetes “de qualitat”, amb “valor afegit” o “diferenciat”. Aquesta estratègia de supervivència pot dur a contradiccions i situacions on allò que hauria de ser normal acaba sent gairebé exòtic o fins i tot inaccessible per una part de la població. “Dins el mercat capitalista actual, l’única manera que les finques puguin sobreviure és fer aquesta diferenciació. En quantitat i preu no podem competir”, explica Fullana, que reconeix que és un debat que tenen internament: “Tenim una certa por que es produeixi una convencionalització de l’agricultura eco i fins i tot la creació de línies d’exclusivitat”.
L’exemple més clar el trobam en productes elaborats com són l’oli i el vi, que segons Fullana “algunes explotacions en mans de grans capitals fan productes que ja no estan pensats ni per consumir aquí, sinó per exportar o per oferir una experiència gurmet, dur-los a les finques i aprofitar per col·locar-los qualsevol producte a preus abusius”. L’altra cara de la moneda són “les famílies pageses i finques en mans de locals que intenten que tot el seu producte es distribueixi aquí”, remarca el productor.
