Nascuda a Astúries, d’on va partir al 1970, i actualment afincada a Menorca, Mae de la Concha García-Mauriño és Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació des del mes de juliol de 2019. Compromesa, dedicada i ferma defensora del sector primari de Balears, De la Concha conversa amb Balears Vadevi sobre el present i futur de la pagesia, de la dona rural, del relleu generacional i de la importància d’estar al costat de la gent que està passant moments difícils degut a la situació pandèmica de la Covid19. La Consellera fa balanç d’aquests darrers mesos en relació als diversos sectors del seu Departament.
Com està vivint l’actual situació el sector primari balear? I el vitivinícola?
És una situació complicada, lògicament, perquè aquí havia una gran dependència del producte local cap al canal Horeca, però d’aquesta crisi crec que sortiran noves idees i oportunitats. En el cas del sector del vi, ha baixat quasi un 25% la comercialització, però també ho ha fet la producció en un 30%. I gràcies a ajudes que s’han donat per no desplomar els preus, al final hem aconseguit mantenir quasi igual la ràtio entre producció i comercialització respecte a anys anteriors. Això ens indica que les mesures del primer Pla de Xoc van funcionar.
Des del seu departament s’ha lluitat per donar el màxim suport al sector en aquest moment difícil. Quines ajudes heu pogut aconseguir en els darrers mesos?
La més important ha estat la de la collita en verd, que es compatible amb les del Ministeri i dedica fins a 400.000 euros en total. També estem lluitant perquè s’inclogui al sector del vi dins el repartiment del paquet d’ajudes directes de l’Estat que hem aconseguit per a les Balears. És lògic que hi sigui, perquè la davallada és deu al tancament de restaurants, bars, hotels…, a la manca de turisme en general.
Com es canalitzen aquesta ajuts? A qui arriben?
Es canalitzen a través del Fogaiba i estan destinades a explotacions professionals i prioritàries emparades per les IGPs i les DOPs.
Heu organitzat un sistema de compra d’excedents per a canalitzar la producció “sobrant” per repartir entre entitats de caire social i evitar la caiguda dels preus. D’on surt aquesta iniciativa?
Va ser una idea que vam tenir amb la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero. Una mesura de sentit comú, però que va costar molt executar com a Administració. Però estem molt orgulloses d’haver tret endavant una mesura pionera a l’Estat i per la què hem rebut moltes felicitacions, sobretot des de les entitats socials i els productors. Ara l’hem ampliat i ja duim més d’1’7 milions d’euros invertits.
Teniu previstes noves mesures durant aquest 2021?
Per al sector del vi, vista la capacitat de comercialització exterior que ha tingut al 2020 tot i la pandèmia, treballarem en més campanyes de promoció interior i exterior; també es crearà una Mesa del Producte Local, per facilitar la comunicació i el treball entre representants dels productors, dels distribuïdors i l’Administració.
Sigui com sigui, i conscients que ara la situació és excepcional, val a dir que entre les línies mestres de gestió de la seva Conselleria sempre hi ha hagut el suport als productors agroalimentaris, a qui ha defensat aquí, a Madrid i davant la UE. Segueixen sent la baula dèbil, malgrat haver-se demostrat que són més essencials que mai?
Sí, absolutament. El mercat dels productes agroalimentaris, com molts altres, fa que el preu dels productes que paguen els consumidors no es correspongui amb els preus que cobren els productors i productores. Per això hem de desenvolupar la Llei de la Cadena Alimentària, per veure què falla i on exactament, i corregir-ho. Però té a veure molt amb la distribució, per això també és positiu per als productors i productores fomentar el consum de producte de proximitat o la venda directa.
Per què aconseguir la compensació dels costos de la insularitat és tan difícil? Quina nova estratègia es pot fer servir per aconseguir un objectiu que fa dècades que perseguim?
Perquè la realitat de les Balears no s’ha entès mai bé, ni tampoc ha estat mai ben explicada. A més, tampoc mai hi havia hagut unitat per fer aquesta demanda des de les Illes. Hem aconseguit fer un front comú de tots els actors implicats davant el Ministeri, i crec que aquesta és la vertadera clau perquè ens hagin escoltat a la fi, a més del gran treball que s’ha fet de recopilació de dades per explicar bé la nostra realitat.
La Conselleria dona molt suport al treball en ecològic, prioritzant la cura i respecte pel territori; el món ha de ser sostenible o no serà?
Sense cap dubte. A més de ser una necessitat, per sort també comença a ser una tendència entre la gent consumir productes de tipus ecològic. És un mercat que cada any puja, i a les Balears de fet tenim molt bones dades de producció i consum ecològic respecte a altres territoris. Per això també estem millor posicionats per complir amb els objectius de la propera PAC, que també passaran per augmentar aquest tipus de cultiu.
Què fa especial i únic el vi de les illes Balears?
És un vi d’altíssima qualitat, i aquí tenim algunes varietats de raïm per a vinificació molt peculiars en les seves característiques. A més, aquí tenim una terra amb una característica especial per estar molt propera a la mar, i no tenim molt de calabruix o neu com passa a altres territoris.
Abans en feia menció, però un dels aspectes destacables del seu mandat és la creació de la Mesa del Vi. Quin paper ha de jugar un òrgan com aquest? Quins són els objectius a curt termini? I a llarg termini?
Sobretot el de poder fer feina de forma molt propera amb el sector però de forma més enfocada en cada subsector. La Mesa és un espai vital de treball i estan funcionant com a òrgans de decisió molt productius.
Els objectius a curt termini, condicionats per la Covid, són analitzar la realitat del sector, així com la seva evolució condicionada per les circumstàncies actuals; abordar les necessitats i demandes del sector, plantejant propostes d’actuació i prioritats per al seu desenvolupament; i canalitzar les demandes que puguin ser abordades de forma integral.
A llarg termini, l’objectiu és que sigui un espai consolidat de coordinació entre l’Administració i cada subsector, però aquesta decisió l’haurà de prendre el Consell Interinsular Agrari, que ens han agraït molt posar en funcionament aquesta Mesa.
La reconsideració o reunificació de les DO de Mallorca en una de sola és un dels temes que sempre estan damunt la taula i sobre el qual han anat canviant les sensibilitats. Quina és la seva posició?
Aquest plantejament, que s’ha proposat a la Mesa, requereix una anàlisi de les conseqüències sobre la producció actual de vi a les Illes, i volem que els promotors les valorin per a veure com afectarien els actuals cellers abans d’iniciar la tramitació de la proposta. Però, atesa la normativa europea en matèria de denominacions d’origen, considerem que podria afectar la diversitat vitivinícola que tenim a les Illes, i en una situació com l’actual, també a la comercialització dels nostres vins.
S’ha parlat de la creació d’una IGP pels cellers del municipi de Santa Maria. Quina versemblança té aquest projecte? Quallarà?
S’està valorant, per part dels responsables de la proposta, la possibilitat de desenvolupar una entitat menor dins de les altres DOs existents a l’illa per tal que identifiquin el vi de Santa Maria. Quallarà l’identificació clara del vi de Santa Maria, sigui la forma que sigui la que s’acabi decidint.
Li consta que hi hagi altres comarques en projectes semblants?
De moment no, però qualsevol iniciativa amb la mateixa justificació que l’anterior tindrà la mateixa via de resolució per part de la conselleria.
Quins són els models de negoci dels cellers i elaboradors de vi a les Illes Balears?
Són models sobretot de tipus familiar, com passa també amb les explotacions agrícoles i ramaderes que tenim aquí. Són cellers amb un producció petita si la comparem amb altres de la Península, però que opten per una qualitat molt alta i per fer servir varietats també locals. Podríem dir que és un model molt arrelat i compromès amb el territori.
A nivell de comercialització i vendes, quin percentatge es queda al mercat local i quin surt a exportació, tant a Espanya com a la resta del món?
Segons les darreres dades, al 2020 més d’un 72 per cent del nostre vi s’ha venut a les Illes Balears, un 4 per cent a la resta d’Espanya, quasi un 17 per cent a la resta de la Unió Europea i quasi un 7 per cent a altres països de la resta del món.
Hi ha model enoturístic? Quina valoració en fa, del turisme del vi a les Illes?
Crec que existeix més aviat un sector que creix cada cop més a les nostres Illes, i que pot tenir un gran futur a nivell turístic per diversificar.
El sector primari, present i futur
En el marc de la negociació per una PAC justa, llegíem que un agricultor balear rep la meitat de renda que un de la península. Això és així? Per què?
Sí, perquè malauradament la PAC ha premiat fins ara l’activitat al camp segons l’extensió de terres i el volum de producció. El model agrari a les Balears és de tipus familiar, i clar, han sortit històricament perjudicats. Tot això sense tenir en compte que els sobrecosts de la insularitat a l’hora de competir mai han estat reconeguts. Però tot això a la nova PAC canviarà, estem segurs, i les Balears sortiran en sortiran beneficiades pel canvi.
Com està actualment aquesta negociació? Què podem dir de la PAC en el moment actual?
Les negociacions per obtenir un règim diferenciat per a les Balears a la nova PAC van per molt bon camí. Però no només hi ha això: serà una PAC que beneficiï molt més les petites i mitjanes explotacions, que demani més proximitats i producció ecològica, més sostenibilitat… i amb tot això sortirem beneficiats com a territori respecte a molts del país.
Recentment hem vist la retirada, encara que provisional, dels aranzels addicionals per poder exportar als Estats Units. És una bona notícia pel sector. Creu que podria ser una mesura definitiva?
Esperem que sí. Però ja sabem que en política res no és definitiu.
Aquest mes de març el seu departament també ha presentat un pla de regadius amb més de 12 milions per fer més productiu i sostenible el sector primari a l’illa d’Eivissa. En què se concreta?
Es tracta d’arreglar i poder aprofitar les estructures ja existents, interconnectar-les i posar en funcionament la bassa de Sa Rota, per tal d’aprofitar aquestes aigües per al reg agrícola i no haver d’esquilmar tant els aqüífers, que ja estan prou sobreexplotats i salinitzats en alguns casos, i que per tant no serveixen per poder regar. Per altra banda, aquestes aigües regenerades aporten més nutrients als cultius i poden fer augmentar les produccions quasi el doble, alhora que farien estalviar moltíssima aigua que es podria dedicar a consum humà o d’altre tipus. Per tant, és un pla que aporta més producció i sostenibilitat a la vegada.
A Mae de la Concha se la veu habitualment visitant fires, parades i conversant amb els pagesos i pageses de l’illa. Se l’escolta prou, al pagès?
Sí, de fet trob molt a faltar assistir a fires des de que està per enmig la Covid. M’encanten aquests espais propers i tradicionals amb la pagesia. Se l’escolta poc, sí. Tot i encarregar-se de cuidar del nostre paisatge i cultura, sembla que el relatiu poc pes econòmic que té a les Balears des de fa unes dècades ha fet que sigui un sector que no es té en compte a nivell estratègic, i sí molt sovint des d’una mirada nostàlgica i folklòrica. Precisament aquesta és una de les coses que hem vingut a canviar.
Què pensa la Consellera del paper de la dona al camp? Segueixen massa invisibilitzades en aquest sector, encara molt masculinitzat?
La dona sempre ha estat present al camp, des del principi. El problema és que sempre ha estat invisibilitzada i sense que la seva feina s’hagi vist mai com la de l’home. Per això habitualment no s’ha remunerat la feina de les dones a les explotacions, perquè s’han entès com una extensió de les seves tasques de la llar. Per això la majoria no consten als registres de la Seguretat Social, així com tampoc als òrgans de decisió d’empreses, sindicats o cooperatives agrícoles. Perquè tot això canviï hem de començar fent efectiva la corresponsabilitat a les tasques de llar i del camp entre homes i dones, ja que si no sempre hi haurà una desigualtat permanent per manca de temps de les dones. I per últim, deixar molt clar que en aquest sector no hi ha tasques d’homes o dones.
Quin futur té el sector primari?
El que li vulguem donar entre totes i tots. És un sector que evidentment hem de cuidar, perquè té riscos en l’actualitat a les Balears per una qüestió de competència del mercat. Som unes illes que importen molt, i la gent compra moltíssim producte de fora a les grans superfícies. Però darrerament està augmentant la consciència de la gran necessitat de consumir productes d’aquí per conservar el nostre sector primari i tot el paisatge que aquest cuida, que és la postal que tant ens agrada vendre. A banda d’això, necessitem que sigui més rendible i atractiu per a les noves generacions, i els nostres projectes van precisament en aquesta línia: deixar un sector més productiu i sostenible, un sector amb futur. Crec que estem fent una gran feina amb tot el sector i ho aconseguirem.
Quin camí creu que prendrà el sector del vi a les Illes en els propers pocs anys?
És un sector que està creixent molt tant en el consum intern que es fa a les Balears com també en el exterior. Crec que pot arribar a competir en poc temps amb els vins de gran qualitat als mercats espanyol i europeu. Hem de ser conscients que, tot i ser un destí eminentment turístic, no podem dependre tant del turisme que ens visita, i per tant el vi ha de cercar cada vegada més la capacitat de vendre’s fora de les Illes.
El paper de les “marques de qualitat” i la necessitat de impulsar el consum de producte local. Quina és la política de la conselleria en el mercat post Covid?
La política de la conselleria al mercat post Covid és seguir fomentant el producte local, el consum de proximitat, amb més venda directa sense intermediaris, la producció sostenible i amb responsabilitat social. La conselleria s’ha compromès també, de fet, a promocionar el vi com a producte local dins les Illes Balears. La pandèmia només ha estat un avís, però hem de recordar que hi ha problemes més greus com el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua o les desigualtats creixents que només podrem combatre canviant el nostre model de consum d’una forma molt important i definitiva des de ja. Tots els nostres projectes i polítiques aniran enfocats a que el sector primari avanci en aquests temes, a la vegada que en la seva rendibilitat.
Pel que fa al paper de les marques de qualitat, són necessàries per a la diferenciació dels nostres productes, i per poder controlar que es facin amb els ingredients i els procediments que els distingeixen i els donen precisament aquesta qualitat diferenciada. Per tot això, a més, els consells reguladors són els que major proporció d’ajudes reben per part de l’Estat per fer promoció dels productes que emparen.
