Entres en un restaurant, t’asseuen a la taula assignada i et deixen mirant cartes. Un cop tries, i comença el servei de begudes, es viu aquell moment en què el cambrer o la sommelier pregunta qui tastarà el vi. Moment incòmode, sovint, perquè sembla que s’hagi de saber molt de vins per poder decidir si es pot continuar servint la taula. Que no torni a passar, aquí us compartim cinc sensacions que us ajudaran a descartar els vins que no estan aptes per al consum, per diversos motius.
El tap
Segur que heu escoltat en algun moment l’expressió això té tap. No és que el vi tingui un tap surant a l’interior, sinó que el producte desprén aromes – que es consideren defectuoses – vinculades al tap de suro. Com es detecta? Us vindrà un impacte d’humitat o cartró mullat. Tècnicament, això seria un TBA (Tribromoanisol), una paraula més per aprendre.
Un altre defecte relacionat amb el tap de suro seria l’anomenat TCA (Tricloroanisol), que en aquest cas, podria recordar l’olor que després una aigüera bruta, draps mullats.
Podrit o animal
Hi ha altres defectes que s’associen a olors de productes podrits o animals. Es parla, per exemple, d’un problema de reducció quan apareixen aquests records a aigua estacada, a ous, cebes o alls podrits; i tindrà un problema de Brettanomyces quan el que ens arriba una olor desagradable d’animal, de quadres, d’estables, de granges…
També podeu descartar un vi que faci olor de pega, o que recordi l’acetona amb què ens traiem el color de les ungles. No estarà bé un vi que recordi el vinagre -aquest ‘defecte’ el podeu tenir més present perquè segur que sou consumidors habituals de vinagre per amanir-, perquè significarà que aquell vi té un problema amb l’acètic.
El que està clar, i així ho insisteixen els professionals experts en la matèria, és que un vi serà defectuós sempre i quan faci disminuir la percepció de les qualitats positives del producte, però sobretot, quan deixi de garantir un plaer per la persona que l’està degustant.
