Els Premis Vinari brinden pel 2015

Finalitzada la segona edició, el concurs de vins catalans es consolida com a punt de trobada del sector vinícola del país

Foto de família dels guardonats dels Premis Vinari 2014 Foto: Jordi Borràs

Quan l’any 2013 van néixer els Premis Vinari era prou clar que l’objectiu del certamen era el d’oferir al sector vinícola català uns guardons que fossin capaços de valorar de forma contrastada i seriosa la qualitat dels productes del nostre país, encarant el repte d’esdevenir actor de primera en la prescripció dels vins, i alhora ajudar a vèncer la inèrcia del mercat que converteix Catalunya en un territori productor de vi però consumidor majoritàriament de producte forà.

La bona rebuda de la primera edició va portar a projectar una segona convocatòria un punt més ambiciosa. Als objectius fundacionals se n’afegien de nous, com el d’obrir el ventall a altres productes vinícoles i fer un esforç d’implantació al territori. Així, VADEVI.cat va obrir la convocatòria, ho feia amb dues importants novetats. La primera, la institució d’una nova categoria de premis destinada a guardonar el millor vermut català. La segona, la creació de tastos sobre el terreny amb l’objectiu de traslladar el mateix concurs als territoris de les denominacions d’origen.

Els vermuts entren a concurs

Pel que fa als vermuts, Joan Nebot, director dels Premis Vinari, considera que calia “valorar aquesta beguda elaborada a partir del vi per la seva llarga tradició a Catalunya”, alhora que “el renaixement que viu el vermut mereixia un reconeixement”. Quant als tastos territorials, se’n van fer cinc, a Sant Sadurní d’Anoia per a la DO Cava; a Manresa per a la DO Pla de Bages; a Vilafranca del Penedès per a la DO Penedès; a Reus per a la DO Catalunya i a Gandesa per a la DO Terra Alta, mentre que la resta de les DO es van tastar al restaurant Monvínic de Barcelona.

Durant la primera fase, i seguint rigorosament el mètode del tast a cegues, el jurat presidit pel periodista Alfred Peris i constituït per una seixantena d’enòlegs i sommeliers va tastar els gairebé vuit-cents vins inscrits, fent una selecció de dos-cents setze que van passar a la final, celebrada un cop més al Celler Cooperatiu de Rubí.

Un cop computats els resultats i guardats en secret, el 10 d’octubre del 2014 es va celebrar la gala final a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, que va constituir el punt de trobada del sector vinícola per assistir a la cerimònia de lliurament de premis de les tretze categories a concurs: Blancs Joves; Blancs de Pas per Fusta; Rosats; Negres Joves; Negres de Criança; Negres de Guarda; Vins Dolços, Rancis o de Postres; Escumosos Rosats; Escumosos Joves; Escumosos de Reserva; Escumosos de Gran Reserva; Escumosos d’Antigues Reserves; i Vermuts. En cada categoria s’atorguen nou guardons, anomenats Vinari, amb un Vinari d’Or, tres Vinaris de Plata i cinc Vinaris de Bronze. Així mateix, es va atorgar un Vinari Especial a la producció ecològica per a cada categoria i tres Vinaris Especials –d’or, plata i bronze– als millors vins de cada Denominació d’Origen.

Nit de grans premis

La nit es va complementar amb el lliurament del Premi Monvínic a la Trajectòria Personal en el Món del Vi, que enguany va recaure en la persona de Josep Lluís Pérez Verdú, un dels artífexs del gran èxit dels vins prioratins, i finalment es va lliurar el guardó més cobejat pels productors catalans, el Gran Vinari d’Or, premi que distingeix el vi més ben puntuat entre tots els participants al certamen i que en la segona edició va ser per al Mil·lennium 2011, negre de criança del Celler Xavier Clua, de la DO Terra Alta. També un any més, la gala va cloure’s amb el tast dels vins guardonats.

Finalitzada la segona edició i amb la vista ja posada en la tercera, els Premis Vinari es consoliden com un actiu del sector però també com un punt de trobada, com una gran festa del vi català que reuneix elaboradors, celleristes, enòlegs, sommeliers, periodistes especialitzats i tot tipus de gent relacionada amb aquest sector. Una situació que, de ben segur, es repetirà al llarg dels anys.

Nou comentari