Catalans amb solera

Els millors dolços, segons els Premis Vinari 2014, són un bon maridatge per acompanyar els àpats d'aquestes festes

El vi dolç guardonat amb el Premi Vinari 2014 Foto: Jordi Borràs

Parlar de vins dolços és parlar de vins que aconsegueixen la seva dolçor del sucre residual de la fruita, aquella part del most que no ha fermentat completament. Per elaborar-los, s’atura la fermentació abans que els llevats converteixin tot el sucre natural del raïm en alcohol. Així que defugiu qualsevol idea de beguda edulcorada: els vins dolços són totalment naturals. I a Catalunya tenim una clara tradició d’elaborar vins dolços, rancis i de postres. Des de les garnatxes de l’Empordà a les misteles de la Terra Alta, passant pels rancis de pansa blanca d’Alella, la malvasia de Sitges, el vimbullit del Penedès, els caves i escumosos de Sant Sadurní d’Anoia, els vins rancis del Priorat, del Montsant i de Tarragona, la llista s’allarga amb els moscatells, els vins de gel i d’altres.

Per tant, és de justícia que tinguin una categoria pròpia dins dels Premis Vinari i que, fins i tot, se’ls rellevi algun dia de la posició de les “postres”, dotant-los de més protagonisme durant els àpats. Qui diu que no a un vi d’aquest tipus com a aperitiu, acompanyant foies, ibèrics o formatges?

Catalunya gaudeix d’una oferta de vins dolços de qualitat excel·lent i enguany els Premis Vinari han distingit els vins elaborats per l’envelliment del mètode de solera. Les garnatxes dolces com la que ha guanyat el Vinari d’Or al millor vi, la Solera-Garnatxa de l’Empordà del Celler Cooperatiu d’Espolla, seguida per la de Castillo de Perelada Garnatxa de l’Empordà 12 anys o la més antiga de les soleres de la casa De Muller de Tarragona, amb el Pajarete Solera 1851, i la pansa blanca d’Alella de Marfil Generós Semi Solera 1976, reconeguda amb el Vinari d’Or Especial de la DO, són els clars exponents dels Premis.

Segons Pau Albó, enòleg de la cooperativa d’Espolla, tradicionalment al nord de Catalunya, tant a l’Empordà com al Rosselló, s’elaboren els dolços amb criança oxidativa pel mètode de “soleres i criaderes”, mètode més utilitzat i famós a la zona del Xerès per a elaborar els seus vins. A l’Empordà, a diferència de Jerez de la Frontera, l’àmplia franja de temperatures que hi ha al llarg de l’any fa que els vins de dins les bótes es vegin “maltractats” per aquest contrast tèrmic, cosa que els fa envellir més ràpid i els dota de notes torrades i ràncies. Al celler d’Espolla ja porten més de 50 anys amb aquest tipus d’envelliment i Albó assenyala que “el secret rau en conservar les mares de les bótes; són les que donen personalitat als vins”.

Nou comentari