Perelada Ex Ex 11
DO Empordà
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 58 €
Tel. 932 233 022
Web: www.perelada.com
Sovint es pensa que els cellers grans no estan al dia de les noves tendències que triomfen als mercats. Bé, una cosa és que les grans cases tinguin etiquetes consolidades i que no vulguin fer gaire canvis en els vins més populars que elaboren (si funciona, perquè tocar-ho?). I una altra ben diferent és que els equips tècnics d’aquests cellers no segueixin les novetats que hi ha al carrer i no tinguin la inquietud de fer provatures que de mica en mica es van incorporant als vins comercials.
En el cas del celler del Castell de Peralada, encara es va un pas més enllà i cada any es comercialitza un d’aquests vins experimentals… òbviament, només els que tenen els resultats més reeixits. Són els Ex Ex, Experiències Excepcionals: un vi diferent cada any, i fa poc més d’una setmana han estrenat l’onzè capítol d’aquesta sèrie.
En aquesta ocasió, segons el celler, per a l’elaboració d’aquest Perelada Ex Ex 11, l’idea motriu ha estat la de recuperar la vinicultura tradicional dels avantpassats, proposant un vi natural (sense l’addició de diòxid de sofre -SO2- que estabilitza i esterilitza els vins) en el qual s’uneixen quatre característiques destacables:
Quatre trets distintius
D’una banda, el cupatge ha estat elaborat a partir de quatre varietats de raïm: dues blanques i dues negres. Totes han estat vinificades juntes al mateix dipòsit.
A més a més, aquest cupatge reuneix els quatre raïms autòctons més estesos de la DO Empordà: 35% de carinyena (samsó) i 33% de garnatxa negra d’una banda i 16% de macabeu i de garnatxa blanca de l’altra.
Tots els raïms són de vinya vella i provenen de Finca La Garriga, la vinya on creixen els ceps més antics del celler de Peralada. Les vinyes de garnatxa negra i carinyena van ser plantades el 1976, mentre que les de garnatxa blanca són de 1970 i les de macabeu de 1964.
I com ja hem avançat abans, es tracta del primer vi natural que comercialitza Perelada, elaborat sense addició de sulfits, vinificat a partir dels llevats autòctons i elaborat sense cap addició de productes enològics, sense clarificar ni filtrar.
Bé, no es pot negar, doncs, que al departament d’enologia encapçalat per Delfí Sanahuja, estan al dia. Han aplicat en un sol vi el plec de condicions ideal que demanaria l’afeccionat més exigent i més al dia.
No s’hi veu nedar cap tropa microbiana
Ara bé, això sobre el paper, perquè el problema que presenten molts vins naturals, és que al prescindir del SO2, sovint presenten defectes notables: oxidació molt marcada, acidesa volàtil alta (un toc avinagrat, per entendre’ns) i el que és pitjor: tufs, olors desagradables procedents d’una tropa microbiana que en els pitjors casos, gairebé sembla que s’hagi de veure a simple vista nedant per la copa i a punt de saltar-te al nas quan te l’acostes.
Afortunadament, no és el cas. Es tracta d’un vi d’una netedat aromàtica impecable. Fins i tot l’absència de l’additiu conservador sembla que el deixa expressar-se amb més matisos i més riquesa.
Però anem per pams i abans de tastar-lo, direm que és un vi de la collita 2013, que ha envellit durant tretze mesos en bótes de segon vi, de 300 litres de capacitat i de roure francès d’Allier. I que es va embotellar el novembre del 2014, així que a hores d’ara ja té més d’un any d’afinament en ampolla.
I passem al tast: el color és granat amb el voraviu de robí, d’intensitat mitjana tirant a baixa, com és d’esperar en un vi que combina raïm blanc i negre, tot i que perfectament dintre la normalitat d’un vi negre. Vaja, que no sembla un rosat.
A les aromes, és extraordinàriament delicat, amb notes florals de violeta i de fruita fresca, maduixa i cirera madura, que destaquen damunt d’un fons de fusta nova suau, vainilla i canyella, procedents de la criança. Aquestes últimes aromes procedents de les bótes, només complementen i matisen, afegint complexitat, però en cap cas arriben a emmascarar o interferir amb les aromes protagonistes de la fruita.
Tot i això, el millor encara està per arribar. I és que el moment de deixar que aquest vi flueixi i llisqui per la boca, és realment, com el nom de vi indica, una experiència excepcional. És fresc, expressiu, llaminer i alhora amb nervi. Amb la frescor d’un vi blanc i la potència i el gruix al paladar d’un negre. I amb un reregust llarg, delicat, i expressiu.
Vaja, que si el plec de condicions ja impressionava, la realitat, el resultat, és encara més encertat. I ja puc ben jurar que si tots els vins naturals fossin així, jo en seria el defensor més aferrissat. Posats a buscar alguna cosa negativa, dir que el preu (58 €) és elevat i que només se n’han elaborat 2.781 ampolles. És clar que per alguna cosa és diu Experiència Excepcional.
