Històricament el Pla de Bages ha estat una zona de tradició vitivinícola, però la fil·loxera a finals del segle XIX i la implantació de la indústria tèxtil van provocar una cert retrocés en el sector.
Cap als anys 80, a poc a poc es va començar a experimentar un cert repunt i 10 anys després tot i que eren pocs tenien molta il·lusió.
“Teníem clar que una DO ens ajudaria a estructurar-nos com a sector i a establir polítiques de consens, però sobretot tenir aquesta indicació geogràfica et posava al mapa del món, i nosaltres volíem ser-hi”. Així ho assegura Valentí Roqueta, impulsor de la DO i únic president des de 1995, any en que finalment es va crear.
Amb la DO, el sector ha crescut, ara arriben ja a 13 cellers. També els ha permès preservar l’arquitectura agrícola presidida per les tines i les barraques de vinya, un dels trets diferencials del Bages. I ha donat un impuls importantíssim, segons Roqueta, ” perquè tothom tingui clar què és el han d’expressar els nostres vins”.
Amb aquests anys, s’han recuperats varietats antigues i s’ha donat un impuls definitiu al picapoll, la varietat autòctona. Així i tot, per Roqueta no s’han de menystenir les varietats foranes, que ara no estan de moda, que van permetre fa 35 anys revifar el sector del vi. A més assegura, fins i tot els raïms més comuns i que es poden trobar a qualsevol lloc del món, tenen la seva particularitat quan s’han cultivat al Pla de Bages.
Per Roqueta, la DO ha de seguir caminant com fins ara, sense precipitacions, amb un recorregut a llarg termini per tal de consolidar totes i cada una de les passes que es facin. És per això que la vista està posada en el paisatge, en l’enoturisme i amb la protecció del bagatge cultural que suposa el vi a la zona.
