El De Muller Vermouth Reserva, el vermut guardonat amb el Vinari d’Or Foto: Jordi Borràs
Més enllà dels orígens d’aquesta beguda, que es remunten als començaments de la civilització, quan egipcis, grecs i romans l’utilitzaven amb fins medicinals, el vermut té un nom francès malgrat procedir de l’antiga cort reial de Baviera, i va ser etiquetat i comercialitzat per primera vegada pels italians. En tot cas, el que avui coneixem com a vermut és una versió moderna dels més antics vins fortificats i aromatitzats, i per això es pot reivindicar que a la Mediterrània els vins més antics eren, en realitat, vermuts o vins aromatitzats.
De fet, en totes les zones tradicionalment productores de vi s’han elaborat des de sempre vermuts, i de l’Estat espanyol és a Catalunya on es concentra la major demanda i producció i on tradicionalment el seu consum s’ha convertit en un estil de vida. Per aquest motiu i perquè el vermut s’elabora sobre una base de vi, la segona edició dels Premis Vinari va decidir incloure una categoria específica per a aquest producte, que, evidentment, va ser un sorpresa i un repte per als tastadors, però també un desafiament molt gratificant.
De vermuts n’hi ha molts i de molts tipus i estils, des dels més joves als reserves, passant pels blancs, els vermells, els negres, fins als més secs, els semi-secs i més dolços. No obstant això, passat el primer obstacle dels elaboradors en aconseguir una ponderació entre l’amargor i la dolçor, típica del vermut, la personalitat de cada marca se centra primer en la maceració de la selecció i la fórmula secreta de les plantes i matèries vegetals, i acaba en el tractament de la seva criança.
Jordi Benito, responsable de producte del celler De Muller, guanyador del Vinari d’Or al Millor Vermut pel Reserva De Muller, destaca del seu producte que “s’envelleix en bótes de roure de 225 litres”, anteriorment utilitzades per a “l’envelliment de vins negres del Priorat”, i també en “bótes de roure i castanyer, prèviament utilitzades per a l’envelliment del tradicional i reconegut Vi de Missa De Muller”. Amb aquest procediment, s’assoleix un vermut “més vinós”, en què la sensació d’alcohol “queda integrada amb el vi”. En definitiva, la gràcia es troba en “tractar el vermut com si fos un vi”, tot demostrant que elaborar un vermut és un art que ve d’antic.
