El vi rosat guanyador del Premi Vinari 2014 Foto: Jordi Borràs
Malauradament, parlar de vins rosats sovint requereix un esforç pedagògic. Malgrat que ja som gairebé a mig camí el segon decenni d’aquest segle, encara hi ha un munt de creences errònies sobre els rosats que arrosseguem des del segle passat i que estan fortament arrelades a l’imaginari general. En tot cas, la feina tenaç dels bons cellers del país ha cristal·litzat en uns rosats excel·lents que esdevenen arguments imbatibles per als qui ens veiem en el deure d’haver de defensar el que és evident.
Deia Aristòtil que l’excel·lència no era un fet aïllat, sinó un hàbit. A l’excel·lència s’hi arriba pel treball i la tenacitat. I en aquest territori, el de l’excel·lència feta hàbit, els Premis Vinari han posat de relleu un nom propi, el del Celler Piñol, de Batea. Aquest celler de la Terra Alta ha esdevingut el primer en aconseguir el màxim guardó per als seus vins en les dues edicions del certamen, l’any passat amb el N. Sra. Portal 2011 com a Millor Negre de Criança i enguany amb el N. Sra. Portal 2013 com a Millor Rosat a més d’obtenir la distinció especial de Millor Rosat de Producció Ecològica.
Quins elements fan d’aquest vi un producte excepcional? Sheila Ulldemolins, responsable de comunicació del celler, dóna la recepta: “Treball pausat i conscient, aposta decidida per les varietats autòctones de raïm”, garnatxa negra (també incorpora un 25% de sirà) i “respecte per l’evolució natural i raonable del producte”. En aquest sentit, aquest vi “crida l’atenció immediatament pel seu color viu, intens, brillant, molt allunyat del color ‘pell de ceba'” que sembla ser la tendència actual i que, si em permeten, ha arribat a convertir-se en una mena de moda artificiosa d’imitació dels rosats de la Provença.
El N. Sra. Portal 2013 és un rosat d’una qualitat altíssima, un vi que aporta sensacions que mai no trobarem juntes en un blanc o en un negre, com ara frescor, acidesa i, alhora, cos, volum i allargada en boca. La decisió d’elaborar aquest rosat no va ser fàcil per als responsables del celler. Era una aposta arriscada per a inserir-se en un mercat que encara s’ha de treure de sobre molts prejudicis. La qualitat i l’esforç, però, s’han vist reconegudes i, a hores d’ara, ja han venut pràcticament tota la producció.
