Josep Maria Albet, és enòleg, president de la DO Penedès i candidat a la reelecció.
-Com és estar al capdavant de la DO Penedès?
És més costós del que em pensava. Hi he hagut de dedicar moltes hores, molt més esforços del que m’imaginava al començament. Ara hi ha eleccions i m’hi torno a presentar però quatre anys més i ja està. Està decidit.
-Què el va impulsar a presidir la Denominació d’Origen?
Entre d’altres coses no m’agradava la imatge que tenia el Penedès. Hi volia fer alguna cosa.
-Quina imatge tenia?
Semblava que aquí fèiem només un gran volum de vi, un vi barat amb poca personalitat. Crec que això ho hem arreglat o ho estem arreglant reduint la producció, fent molta pedagogia, traient alguns vins de la nostra DO i sobretot augmentant el nivell d’exigència als tastos.
-Des de la DO tenen clar que hi ha set subzones dins la mateixa denominació amb personalitat pròpia però hi ha algun denominador comú?
El xarel·lo. Aquesta varietat s’està destapant, destapant impúdicament fins i tot, diria jo, com la reina del Penedès. Els enòlegs joves s’han atrevit, han fet un pas endavant i estant fent una mena de revolució del Penedès amb aquest raïm.
-Però la xarel·lo no és una varietat nova…
No gens…Jo a casa nostra en tinc i mai n’he plantat. Però els últims 10 anys s’està traient més potencial del xarel·lo. Aquesta és la vergonya dels enòlegs de la meva generació que no vam saber veure tot el que es podia fer. Teníem el xarel·lo i teníem els mitjans però… així i tot atenció perquè el xarel·lo encara donarà més de sí.
-Quin és el seu objectiu per el proper mandat?
La meva voluntat és aconseguir que els cellers petits no marxin de la DO perquè no puguin assumir la despesa d’inspecció i control. Voldria que l’administració pogués assumir aquesta despesa durant els primers 4 anys per així permetre els més petits treballar més folgadament als inicis fins que arribin a les 50.000 ampolles. Això calculem que suposaria una inversió de 30.000 o 40.000 euros i creiem que és una quantitat assumible.
