DO Conca de Barberà

La Conca de Barberà va ser pionera en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles. La DO té un clima de transició entre la suavitat del litoral i la continentalitat pròpia de les comarques lleidetanes

[fitxatecnica]Consell Regulador de la Denominació d’Origen
CONCA DE BARBERÀ
Palau Alenyà.
C/ Sant Josep, 18
43400-Montblanc
Tel: 977 86 12 32
Fax: 977 86 24 24
cr@doconcadebarbera.com[/fitxatecnica]La Conca de Barberà és una comarca meridional que té 649 km2 d’extensió. Les seves condicions naturals, unides a la seva història i les seves tradicions, la converteixen en una zona privilegiada per al conreu de la vinya i l’elaboració d’excel·lents vins i caves.
Els antecedents més remots de la viticultura es remunten als temps dels romans però no serà fins a mitjan segle XIX que la vinya es convertirà gairebé en el conreu exclusiu de la comarca, amb la construcció de marges i bancalades a les muntanyes per aconseguir la màxima quantitat de sòl conreable. Passada la plaga de la fil·loxera, la Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles. El 1903 s’alça el primer edifici de nova planta de tot l’Estat, concebut com a celler cooperatiu, al poble de Barberà.
El novembre del 1985 es crea la Denominació d’Orígen Conca de Barberà.

Característiques generals
En general podem parlar d’un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes.
L’acció combinada del Francolí i el seu afluent, l’Anguera, ha configurat la fisonomia de la zona vitivinícola de la comarca, una vall fluvial envoltada de carenes muntanyoses. L’altitud de la zona, compresa entre els 350 i 600 m, condiciona uns vins de caràcter fresc i lleuger, amb una gran expressió aromàtica. La tardor i la primavera són les èpoques més plujoses i la temperatura mitjana anual se situa entre 13 i 14 ºC, amb màximes de fins a 35º a l’estiu i mínimes per sota dels 0 ºC a l’hivern. Els sòls són, en la seva gran majoria, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i coloració bruna. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials.

Els vins
Bona part dels vins produïts a la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’escumosos amb Denominació Cava. No obstant això, ens trobem en una zona amb unes condicions privilegiades per a l’elaboració d’uns vins tranquils, en especial els negres, excel·lents.
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el macabeu i la parellada, que donen uns vins lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. Recentment també s’ha introduit el chardonnay. El rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre trepat, autòcton de la comarca. És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós. Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’ull de llebre i la garnatxa, però les varietats foranes com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el syrah s’han adaptat perfectament i estan donant molt bons resultats. També trobem varietats nacionals com el samsó i el monastrell. Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca. Els de criança són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.


La DO Conca de Barberà té un clima mediterrani de transició entre la suavitat del litoral tarragoní i la continentalitat pròpia de Lleida GRÀFIC: AVUI

Nou comentari