En el marc del saló Barcelona Degusta, aquest cap de setmana s’han celebrat diferents activitats relacionades amb el món del vi català.
Dissabte al matí, a partir de les 11h hi va haver espai per als col·leccionistes de plaques de cava. Una exposició de prop de 8.000 plaques i desenes de cartells publicitaris, així com l’edició de xapes commemoratives que van canviar de ma i van posar la cirereta a aquest esdeveniment organitzat amb la col·laboració del celler Just Presents.
Una mica més tard, a les 12:30 el secretari de la DO Terra Alta, Jaume Martí i Sergi Montalà, sommelier i membre del comité de tast de la mateixa DO, van impartir el curs La Garnatxa blanca de la Terra Alta: tradició, refinament i singularitat, en que es van tastar sis vins, cadascun amb un caràcter propi, provinent del mètode d’elaboració i criança i també dels diferents microclimes i sòls diferents.
Va encetar el tast el vi més jove i fi, el Gandesa Garnatxa Blanca 08, del que en destacaven les aromes fresques i afruitades.
En segon lloc, l’Ilercavònia 08 oferia més estructura i un tacte més gras a la boca, gràcies a la maceració de 72h en que s’havia deixat el most amb la pell del raïm a l’hora d’elaborar-lo.
El següent va ser el Llàgrimes de Tardor 2007, fermentat i criat cinc mesos en bótes de roure, on les aromes dominants eren més madures, de poma confitada, fruita seca -pansa i avellana- i amb un cos més estructurat i ferm gràcies a l’aportació de la fusta.
En quart en ser tastat va ser l’Edetària 2005, un vi molt més envellit i que amb una criança de 8 mesos tenia un color groc intens, d’or vell i regalimava lentament per la copa. Les aromes eren de torrat i de xemeneia. Malgrat tot, a la boca encara era viu i va semblar adequat per a maridar fins i tot amb plats de carn estofada i guisats.
El cinquè vi va ser un canvi de registre, entrant per la porta gran en la dolçor. La mistela Equinox del celler de Batea s’elabora amb most de raïm sobremadurat al que s’afegeix alcohol vínic fins a 15º. Les aromes són de figa i pruna seca, de pansa i de cacau. Amb poca acidesa, és llaminer i poc adient per combinar amb plats grassos com el foie, i es troba molt més de gust amb postres de xocolata o de músic.
Per acabar, vam entrar en el món del vi ranci amb una solera de 1928 del celler Covilalva, de Vilalba dels Arcs. És un vi molt especial i d’elaboració costosa i complicada, amb envelliment oxidatiu a sol i serena. Les aromes dominats són les d’ametlla amarga i les de vi ranci, entre molts altres matisos que es combinen amb el toc dolcenc de la fusta i un pas a la boca fresc i àcid que alleugeix la sensació inicial i que combina perfectament amb un altre producte tradicional de la Terra Alta: la fruita seca garrapinyada, que amb la dolçor i lleu amargor del sucre torrat crea un interessant joc de contrastos.
Una passejada per la garnatxa blanca de la Terra Alta que el secretari del consell regulador, Jaume Martí va definir com “un equilibri perfecte entre tradició vitícola i refinament enològic”.
