Tines enmig de les vinyes, la màgia del vi a les Valls del Montcau, a la comarca del Bages

El que tenen d’exclusiu aquestes tines del Bages és que en lloc d’estar al costat de les masies que elaboraven vi, es troben actualment al mig del bosc, un bosc que fa un parell de segles era un mar de vinyes. Per això se les ha anomenat “tines enmig de les vinyes”.

Aquestes tines, que en altres comarques s’anomenen cups o trulls, són dipòsits de pedra quadrats o circulars, folrats amb cairons de rajola vidriada, amb una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s’aixafava la verema i amb una falsa cúpula de filades de pedres planes que es van tancant progressivament, per protegir-la de la pluja.

El most i la brisa fermentaven a l’interior fins que el vi es trascolava cap a les botes per al transport. Per facilitar la feina d’abocar la verema i alhora que la part inferior quedés al descobert per poder buidar-la de vi, aquestes tines aprofitaven desnivells del terreny, per a què tant la part superior com la inferior quedessin a peu pla. Francesc Belmonte, propietari de la finca les Generes on està acabant la restauració completa d’una tina, ens diu: “cada tina té la seva barraca de vinya de pedra seca, que a més de protegir la boixa, el broc per on es feia rajar el vi, servia per guardar-hi les eines, aixoplugar-s’hi o dormir-hi alguna nit”. A la finca les Generes, a més de la tina al costat del mas i dues barraques de vinya properes que estan restaurant, hi ha un nombre indeterminat de barraques i cinc tines aïllades més. “Una d’aquestes tines és doble, les altres quatre són individuals i el proper pas serà restaurar-les totes” comenta Belmonte.[[frase]]

El motiu de l’existència d’aquestes construccions peculiars es troba en la gran extensió del conreu de la vinya al Bages a la fi del S.XIX. Quan la plaga de fil·loxera va arrabassar el vinyar francès, els preus del vi a Catalunya es va multiplicar i es va arribar a que una de cada tres hectàrees dels municipis de Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura estava plantada amb raïm. Si tenim en compte que no totes les terres eren cultivables, podem imaginar-nos el paisatge de les Valls del Montcau sense bosc i totalment cobert de vinya.

Al Bages, com a la major part de la Catalunya Vella, el territori estava repartit en masos, que disposaven d’una construcció –la masia– on hi havia les infraestructures necessàries per a la explotació agrícola. Quan la demanda de vi es va multiplicar, primer per l’exportació d’aiguardent cap Amèrica i després per la crisi europea de la fil·loxera, els masos van cedir terres a parcers, que no vivien a la masia sinó als pobles propers. A l’hora de la verema, transportar el raïm era un procés lent i car, ja que el lloguer de les mules s’encaria per l’alta demanda i a més, quan arribaven les darreres portadores, el primer most ja feia temps que fermentava a les tines i el darrer corria el perill que ho hagués començat a fer a les portadores. Per evitar aquests problemes, es van començar a construir les tines a peu de vinya.

Artur Adrià, gerent del Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau, ho explica: “Hi ha dos models de tines al mig de la vinya: les tines solitàries, fetes per un rabassaire al seu tros, i els conjunts de tres, quatre o més tines, construïdes col·lectivament perquè els contractes de rabassa s’havien signat al mateix temps i sortia més barat, però cada pagès explotava la seva tina individualment”.

L’abandonament de l’activitat vitivinícola a l’indret amb l’arribada de la fil·loxera i l’aïllament de la seva situació, va fer que les tines quedessin en l’oblit i el bosc les va cobrir de vegetació.

Les Valls del Montcau es troben a la vessat nord delParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un espai gestionat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que en col·laboració amb els ajuntaments de Mura, Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i Talamanca i amb la participació de particulars i diversos sectors implicats, han creat el Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau que està duent a terme un procés de restauració i recuperació d’aquest patrimoni de tines, amb el traçat de rutes i visites guiades, que permeten visitar els principals conjunts, amb l’objectiu de promoure una sensibilització més gran cap al sector turístic com a font d’ingressos complementària als sectors econòmics existents i generar més activitat econòmica i de qualitat en un marc sostenible per al territori.

Tines d’en Bleda, a la Vall del Flequer FOTO: VADEVI.cat