!–akiadsense–>
“El 2013 s’ha confirmat com una de les millors anyades de la història moderna del Priorat”.- Amb aquestes paraules comença l’article que el tastador de Robert Parker a Catalunya, Luis Gutiérrez, dedica als vins de la DOQ Priorat en la prestigiosa revista de vins Wine Advocate“>. Sota el títol Priorat, keep on moving“>, deixa clar que les altes notes amb què ha puntuat els seus vins es corresponen al gran moment que viu aquesta “fascinant regió” que, segons el tastador, “encara està en la seva infantesa”.
“He tingut l’oportunitat de tastar (la majoria de) vins que queden d’aquella anyada i us puc dir que molts cellers han produït els seus millors vins fins a dia d’avui. Erasmus assoleix un nivell de finor, subtilesa i elegància que mai he vist abans en els vins de la Daphne Glorian” i per això “el Clos Erasmus 2013 mereix la millor puntuació possible”.
Gutiérrez ho justifica així: “El que m’agrada dels vins del 2013 és que encara tenen gust a Priorat, on les condicions naturals ja proporcionen vins potents i concentrats. La part delicada aquí –diu- està en trobar la manera de mostrar-ho sense excés”. I continua: “Cada cop més productors segueixen aquest camí, en alguns casos, ajudats per aquest moment de creixement. El Priorat es continua movent!”
Gutiérrez repassa també altres anyades. La de 2014 “fou definitivament més madura que la de 2013 i també més variable”; tot i així –afegeix- ha proporcionat “vins molt expressius, alguns dels quals, podrien necessitar una criança llarga en ampolla per a mostrar el seu millor moment”.
La collita de 2015, diu, “ha estat bona” -explica- tot les condicions climàtiques d’extrema sequera que malauradament s’estan repetint aquest 2016. A la baixada de rendiment que pot provocar la manca de pluges, també s’hi ha de sumar “que dos anys seguits d’extrema sequera són durs per la vinya i poden comprometre la qualitat de la collita de 2017”, escriu Gutiérrez.
En tot cas, independentment de les condicions climatològiques de la collita, el tastador es proposa fins i tot ampliar el seguiment que dóna als vins d’aquesta DO qualificada: “com sembla que moltes DO de Catalunya estan en estat de semi-hibernació i no hi passa gaire cosa –tret potser del Penedès- he decidit que a la propera visita dedicaré més temps al Priorat” [diu reforçant la teoria del seu article sobre la resta de vins catalans, “Catalunya, time to wake up”]. I continua: “Intentaré fer un article en profunditat sobre els seus municipis que tindrà com a objectiu explicar el caràcter de cadascun d’ells; si és possible –avança- faré una llista i tastaré tots els vins de tots els cellers que hi ha -avui en dia, la xifra està al voltant dels 100.
D’entre aquests cellers, el tastador cita noms i maneres de fer, però afirma que els pioners del canvi a la zona des del punt de vista vinícola [referint-se als Cinc Magnífics] “són els qui continuen impulsant els canvis, els qui s’esforcen per millorar els vins que produeixen i els qui continuen obrint camins que després seguiran la resta de cellers”, diu Gutiérrez. “Álvaro Palacios i René Barbier són dos dels més actius en les trobades“.
Amb Barbier s’hi atura un moment. Diu que parla sovint del Clos Mogador com una ganga entre els tops del Priorat, “no tant perquè el vi sigui barat (es ven per uns 80 dòlars), sinó perquè la collita de 2013, una de les millors d’aquest vi, és significament més barata que altres vins que estan al seu mateix nivell”. I continua: “Ara, les coses, només poden millorar” i menciona en Christian, el fill de l’elaborador, que s’ha incorporat de forma activa al negoci familiar.
“Mogador no és l’únic gran 2013 que he tastat aquest cop”, continua. L’any passat ja vaig tenir el plaer de parlar de la perfecta Ermita 2013 d’Àlvaro Palacios [que es va endur els 100 punts], i enguany, el també perfecte Clos Erasmus 2013 s’uneix al club [de vins que obtenen la màxima puntuació] amb aquests que per a mi són els vins de la màxima finesa i elegància fins a l’actualitat”.
Més cellers que criden l’atenció de Gutiérrez: “El que he tastat de Terroir al Límit també mereix un comentari, ja que el que dóna la seva vinya assoleix un nivell impressionant de sofisticació i equilibri”. Parla de Mas d’en Gil, dels qui diu que els seus vins milloren cada anyada i esdevenint “cada cop més una pura expressió de la zona” i n’elogia el coneixement que tenen del terroir“> en la qual treballen la vinya. “A Mas d’en Gil creuen en la criança en ampolla abans de treure el producte, el que els fa anar per darrera d’altres cellers en termes d’anyada”. Però anuncia: “el que he vist encara trigarà en arribar al consumidor, però us puc avançar que els propers anys seran força excitants”, referint-se als vins d’aquest celler.
Gutiérrez dedica algunes línies a parlar dels vins rancis. “Ara, algunes de les generacions més joves en fan, però són vins que trigaran a veure la llum”, explica. Mentre no surten al mercat, recomana l’Arrels del Priorat Ranci Ca Les Viudes, que elaboren René Barbier i Jaume Balaguer.
Abans d’acabar la reflexió, el tastador parla del futur del Priorat i parla d’un projecte de nova classificació de vins que duu a terme la DOQ de la mà de l’INCAVI. Explica Gutiérrez que encara hi ha punts per decidir [estan en negociacions obertes amb l’INCAVI], però tot plegat ho considera “un molt bon inici”. “El que s’ha d’entendre és que el Priorat té unes característiques especials i que alguns d’aquests requeriments no tindrien sentit en d’altres regions”. Per tant, recomana, “no es pot copiar el model tal qual, requerirà d’algunes adaptacions”. I conclou: “Però al menys, el Priorat s’està movent, i són els primers”.
8
1
