Julián Talaverón (Barcelona,1974) és una de les referències de la nova generació de sommeliers i professionals del vi que a partir del 2000 decideix “exportar-se” al Nou Món per incorporar els seus avenços i coneixements a la seva experiència. Tot i que els seus estudis anaven dirigits en l’àmbit social, quan va acabar la universitat va fer el curs de sumilleria de l’ESHOB. L’experiència internacional el va dur a estudiar el diploma de la Wine & Spirit Education Trust (WSET) i l’any passat va superar el primer curs del Master of Wine. Probablement serà el primer Master of Wine català, l’ambiciós títol que només tenen uns 300 professionals en tot el món. Però de ben segur que seguirà tenint una calma i felicitat com els grans savis, que gaudeixen del món del vi i sumen noves experiències amb la mateixa capacitat d’aborció que en els seus primers viatges amb els amics, on descobria les primeres ampolles de vi de la seva vida.
Ha treballat amb els importadors Oddbins Wines i The Modern Pantry de Londres, a Lavinia Madrid, i actualment és el delegat comercial de la distribuïdora Primeras Marcas i brand ambassador del celler López de Heredia – Viña Tondonia. A més, imparteix classes a l’ESHOB per als nous estudiants de sommelieria, recordant molt bé d’on va sorgir tota aquesta passió pel món del vi.
Quan comença a interessar-te el món del vi?
Ja fa molts anys! Quan viatjava amb els amics i descobríem junts les primeres ampolles de vi. Era una etapa molt més lúdica i de pura curiositat. A principis de 2002, vaig decidir dedicar-m’hi professionalment, endinsar-me en aquest meravellós món del vi que m’ha permès viatjar a molts països i viure diverses experiències personals i professionals.
Decideixes descobrir el Nou Món del vi. Per què?
Vaig marxar a viure a l’estranger per millorar el meu anglès i perquè volia seguir amb la meva formació. Per això, vaig anar a viure a Nova Zelanda, a Austràlia, i finalment a Londres, on he estudiat el Diploma WSET i on estic cursant el Master of Wine.
Però tornes a Catalunya…
Sí. Aquests últims anys en què he tornat a treballar a casa arriba el moment de començar a implantar i desenvolupar tota aquesta experiència en l’àmbit professional. Pot ser molt diferent del mercat anglès, però que també és un repte per a mi, poder fer arribar als professionals i consumidors de vins les experiències que fan que tot aquest món segueixi endavant.
Què opines dels Premis Vinari?
Em sembla una gran oportunitat per donar a conèixer els vins catalans i les seves novetats al mercat i consumidors, especialment una gran oportunitat de prescripció per als cellers.
A més, als professionals ens permet descobrir quins poden ser els vins que dibuixin el futur del panorama vitivinícola català i redescobrir el treball dels elaboradors que porten fent grans vins durant temps i fent palesa la seva gran qualitat.
I tu, com veus el sector vitivinícola català?
És un dels més dinàmics que conec! Hi ha nous projectes de cellers de qualitat i de diverses tendències. Els estils de vi han millorat i se segueix fent molta feina en aquest camí. I les regions sembla que, de moment, no posen massa barreres per al desenvolupament. Tot i això, tenim coses a millorar. M’agradaria que sortissin més projectes de la Conca de Barberà i de Pla de Bages. Els ajudaria a guanyar quota de mercat i donar a conèixer més el que fan, que ho fan molt bé. També a Costers del Segre, una DO amb un gran potencial i que sembla que no arriba al mercat amb una imatge de qualitat. L’Empordà és una de les denominacions més de moda ara mateix i que està molt present al mercat. També té aspectes per millorar, amb elaboracions més equilibrades, amb menys alcohol i evitant la sobre maduració. Molts ja estan treballant en aquesta línia i trobant molt bones acceptacions. En general, som un sector molt dinàmic i reactiu, s’està fent una bona feina però no hem de perdre l’ambició i l’exigència dels vins que oferim.
Com a expert, quan has de puntuar entre vins de qualitat, què ha de tenir el vi en especial per a convèncer?
He participat en diversos concursos de tast a cegues i hi ha alguns aspectes que no m’acaben de convèncer sobre el sistema de puntuació. Per exemple, es puntua el color, així doncs, com més color millor, com més capa i profunditat millor; o la seva intensitat, especialment en boca, com més potent millor, com més tanins millor, com més cos millor…
Aquests aspectes poden ser bons per omplir grans fitxes de tast, però penso que no s’ha d’oblidar que dins del caràcter d’un vi, s’ha de valorar la seva bevibilitat, la seva capacitat de seducció i el seu equilibri entre l’acidesa, intensitat, complexitat i recorregut, poder saber el que passa quan ens l’empassem i el potencial de gaudi que ens donarà.
