El Celler Cooperatiu de Rubí és una de les conegudes i famoses Catedrals del vi construïdes per l’arquitecte César Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí i especialista en construccions agràries. Aquest va ser el penúltim celler que va edificar l’arquitecte modernista d’entre la quarantena de cooperatives vinícoles que formen part de la seva obra arquitectònica. I aquest dilluns, de nou acollirà el tast final dels Premis Vinari 2016.
La fundació del Celler Cooperatiu de Rubí data del 13 de desembre de 1919. Un centenar de pagesos van crear aquesta societat amb la finalitat de millorar la qualitat del vi que s’extreia del raïm dels camps rubinencs. José Aguilera i Casas, president de l’associació Celler Cooperatiu Secció Local de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, va comprar al 1920 la finca d’uns 3.100 metres quadrats i aquell mateix any l’arquitecte César Martinell va construir la primera nau. Un edifici impregnat d’estil modernista molt característic d’altres cooperatives vinícoles del Camp de Tarragona. Aquest primer edifici disposava de 40 tines de formigó amb una capacitat de 310 càrregues cadascuna.
Amb els anys, l’associació Celler Cooperatiu de Rubí va anar creixent paral·lelament en número de socis i en producció i l’any 1932 la cooperativa quedava desvinculada de la Cambra Agrícola Oficial. Al 1936 ja arribaven als 550 associats i al 1939 van passar a anomenar-se Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
Façana exterior actual dels Celler Cooperatiu de Rubí“>
El Celler va viure una època molt bona abans dels anys setanta i va arribar a produir 27.000 hl de vi a l’any. “Recordo quan tenia 10 anys i anava amb els meus pares a portar raïm i comprar vi al Celler. Però, sobretot, recordo l’època de la verema, al setembre, que s’omplien els carrers de carros plens de raïm”, explica el rubinenc Marià Rosàs, gerent de Bodegues Rosàs.
La riuada del 62 i la successiva decadència vitícola els van fer perdre molta força i al 1988 la cooperativa es va veure forçada a tancar. Aquell mateix any, el ple de l’Ajuntament de Rubí celebrat el 25 de novembre va aprovar l’adquisició del Celler Cooperatiu de Rubí pel seu valor arquitectònic i històric. A partir d’aquest moment la Catedral del vi de Martinell es transforma en un espai municipal obert a la ciutadania que acull diferents activitats culturals.
Les obres de rehabilitació del Celler Cooperatiu es van iniciar a través de l’escola taller El Celler, un programa subvencionat pel Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa consistia en formar a joves d’entre 16 i 24 anys en construcció i fusteria que realitzaven tasques de rehabilitació al Celler.
Dos anys més tard de l’enfonsament de la teulada al 2007, va arribar la veritable reforma de la mà de l’arquitecte Joan Albert Abdell. El projecte arquitectònic d’Abdell ha estat fidel als plànols originals de César Martinell i ha permès que des del 2013 l’edifici es torni a obrir a la ciutadania per acollir activitats culturals. I el primer acte que va acollir va ser el tast final de la primera edició dels Premis Vinari.
Imatge de la preparació del tast final dels primer Premis Vinari, el primer acte que va acollir el rehabilitat celler cooperatiu de Rubí“>
Marià Rosàs ha opinat sobre el canvi del Celler després de la rehabilitació: “El canvi ha estat molt positiu però crec que les tines del soterrani s’haurien d’haver conservat per oferir als ciutadans una visió més real de com era el Celler originalment”. Aquest ha estat un dels elements que es van eliminar per crear la Sala Cèsar Martinell pensada per acollir exposicions. El Celler Cooperatiu de Rubí compta també amb l’anomenat Espai Tremuja, on abans es feia la recollida de raïm i ara es fan activitats de petit format. Per últim, la Sala de Tines, ubicada a la nau principal és l’espai que permet fer actes culturals de gran format, com per exemple, el tast final dels Premis Vinari que per quart any consecutiu se celebren al Celler rubinenc.
La nau principal en forma d’ela on es mantenen les vint tines de formigó, la teulada de color verd i terra i els arcs d’obra vista del soterrani són alguns dels elements modernistes que s’han mantingut i han retornat la magnificència de la penúltima Catedral del Vi de César Martinell.
