Víctor Franco (Barcelona,1980) és economista de professió i un gran apassionat pel món del vi. Es considera un autodidacte en aquest àmbit, i sempre amb una posició estricta de consumidor, del bon coneixedor que s’informa del què beu i menja. A la mínima que pot, organitza viatges per vinyes i cellers d’Europa, per conèixer la seva idiosincràsia i reflectir-la als seus blocs “PoLaKia & ViLaKia”, portals on escriu des de fa més de 10 anys.
Li encanten els vins i els actes on s’imparteixen tastos, de fet, és un dels infal·libles al concurs per parelles que organitza Vila Viniteca, i fins i tot, es va alçar com a guanyador en l’edició de 2010.
Franco ha realitzat diversos cursos formatius de vins, entre ells, el nivell 3 de la Wine & Spirit Education Trust (WSET) que imparteix David Molina amb l’acadèmia Outlook Wine de Barcelona.
-Quan comences a interessar-te pel món del vi?
Des de ben petit! Els meus pares sempre van tenir el vi com un aliment imprescindible a la dieta, sempre consumint-lo amb moderació. Recordo amb estima un llibre que rondava per casa i que va encendre l’espurna de la meva passió pel vi. Es tractava de l’Enciclopèdia dels vins i els alcohols de tots els països d’Alexis Lichine, productor bordelès d’origen rus. Dins de les entrades del que hauria d’haver sigut una simple guia per entendre el vi, vaig trobar relats breus apassionants, plens d’anècdotes que em van captivar.
-Explica’m la teva experiència en concursos de tast. Com et prepares i per què t’agrada tastar a cegues?
Sempre que he participat en concursos de tastos a cegues ho he enfocat com una diversió, un joc de sentits, ple d’estímuls i emocions. Tinc la sort, juntament amb en Jesús Barquín, d’haver quedat finalista en 5 de les 8 edicions del Premi de Tast per parelles de Vila Viniteca, quedant tercer l’any 2009 i guanyant-lo l’any 2010. Es podria dir que per aconseguir-ho hi ha un compendi de pràctica, memòria i sort.
Particularment, crec en les bondats del tast a cegues pel fet que discrimina els condicionants que provoca en el tastador l’etiqueta vista (procedències, preus…). Però també sóc conscient que la pressió que exerceix aquesta pràctica pot arribar a desviar l’atenció del fet més important del tast, la valoració qualitativa.
– I què opines dels Premis Vinari?
És molt interessant per als vins catalans de qualitat l’existència de concursos i premis com els Vinari que estimulin les ganes de fer bé les coses per part dels productors de vi, valorant-los de forma justa. En un breu espai de temps tinc la percepció que han ocupat un lloc destacable dins del panorama vínic del nostre país.
– A més d’escriure sobre vins als teus blocs, també fas micro-crítiques de restaurants. En aquests darrers anys, has notat una evolució de referències de vi català a les cartes de restaurants?
Sense cap dubte, l’increment ha estat vertiginós! Ara trobem cartes treballades amb referències cada cop més interessants, destacant les singularitats i on apareixen amb força nous estils de vins i destil·lats.
Ara bé, aquest esforç ha de ser complementat amb un servei adequat. I això només s’aconsegueix invertint en formació, fent que els cambrers i sommeliers dominin les referències de la carta i les defensin amb passió.
