CAT Negre 2012
10 Sentits
Sense DO
PVP Aprox. 15 €
Etiquetat en català
Contacte: info@10sentits.cat
Web: www.10sentits.cat
El Cat Negre és un vi poc freqüent en el seu plantejament i en diversos aspectes de l’elaboració, tot i que el resultat final és més estàndard del que es podia preveure. Per començar, l’elaborador que apareix a la fitxa, 10 Sentits, no és un celler, sinó un col·lectiu, un grup de 10 enòlegs catalans que prefereixen mantenir-se en l’anonimat per poder treballar amb llibertat en aquest projecte al marge dels cellers on desenvolupen la seva tasca professional.
I també és original el raïm amb el qual s’ha elaborat el vi, del qual, en no estar emparat a cap DO justament per poder treballar amb llibertat, no en tenim cap informació de la procedència. Però el nom ens orienta: CAT Negre, el vi negre de Catalunya. També el disseny, fet per l’estudi PXL ens dóna pistes: representa el mapa de Catalunya fet amb 10 grans de raïm. Bé, revelem la incògnita: es tracta d’un monovarietal de garnatxa negra -potser la varietat més representativa de tots els indrets de Catalunya- procedent del territori de les 10 denominacions d’origen catalanes (la DO Cava lògicament no compta i la DO Catalunya no és representativa de cap indret concret de la geografia catalana).
Així doncs, es va seleccionar una vinya a cadascuna de les DO i de cadascuna es van collir 500 quilos de raïm, de forma totalment manual i triant de manera acurada els millors gotims, dipositats en caixes de 25 quilos que posteriorment van ser portades fins al celler d’elaboració. Cada partida es va vinificar per separat -i aquí una altra característica tècnica poc freqüent- es va fermentar en bótes obertes (el més habitual és fermentar en dipòsits, d’acer o d’altres materials més o menys neutres). Posteriorment, el vi va fer una criança de deu mesos a les mateixes bótes.
Doncs bé, ja tenim el vi fet (ja em perdonaran els seus autors per la simplificació del procés), així que abans de tastar-lo, farem una reflexió: que han buscat els 10 Sentits a l’hora d’elaborar aquest vi? Al dossier de presentació diuen que “ens agrada pensar que fins i tot la manera de parlar i de fer de cada comarca, queden gravades en el caràcter dels seus vins. Quina millor manera, per recollir aquests accents en el vi, que agafar una varietat de raïm que comparteixin totes les DO catalanes i fer-ne vinificacions per separat, tenint d’aquesta manera, al final de la verema del 2012, el mapa de la nostra geografia vitícola dins el celler”.
Jo matisaria aquesta afirmació, i diria que és cert que un cop acabada la vinificació dels 10 vins per separat, van tenir en 10 bótes separades els 10 accents de la garnatxa negra de cada territori al seu abast per tastar-los i distingir-los. I que m’agradaria molt haver pogut participar d’aquest tast privilegiat -i no pateixin els enòlegs, no és una petició dissimulada, és l’expressió d’un desig-. Però que un cop fet el cupatge, la barreja d’aquests deu vins, és impossible trobar els accents, els matisos de cada terrer, de cada vinya.
Ara bé, això no té res a veure amb la qualitat del vi, que com es va fer palès amb la medalla d’or que es va endur al recent concurs Garnatxes del Món que es va fer a Perpinyà amb vins procedents de tot el món, està fora de cap dubte.
Anem al tast, doncs, amb una única dada a priori: els 15º Alc. que s’hi indiquen a l’etiqueta, una xifra alta fins i tot per una garnatxa, una varietat que fa graduacions elevades.
El color és roig, de bona intensitat, amb una certa transparència i el voraviu de robí, encara amb un punt blavós que promet longevitat. Les aromes són molt complexes, de fruita vermella fresca, maduixa i gerds, amb un punt lacti. Però no s’acaben aquí, encara hi ha notes especiades, de canyella i vainilla, i un final on surt la fruita més madura: figues i pruna. I si es deixa reposar una mica la copa, s’emplena de notes fumades molt suaus, fines i elegants, de tabac ros de pipa, procedents de les bótes.
A la boca, és seda pura, més suau que el vellut, que em fa l’efecte -no penso fer la prova- que es deu enganxar una mica al paladar. És, doncs, d’entrada delicada i amb el punt llaminer tradicional de la garnatxa, però amb un tret que no hi acostuma anar aparellat: és molt fresc. Si pensem en un xiclet de maduixa, seria dels de maduixa àcida, no dels més dolços i feixucs.
És, doncs, un vi excel·lent, que reflecteix amb equilibri i mesura el caràcter mediterrani i llaminer del vi català. Per a elaborar garnatxes primes i herbàcies -elegants en diuen ara alguns, jo en dic verdes- ja hi ha altres indrets on simplement el raïm no els madura prou bé. I és un vi que, efectivament, no té l’accent d’una comarca, d’un indret concret, però que s’expressa clar i català amb un discurs seductor i eloqüent.
