10 Sentits Escumoi 2010: més pràctica i menys xerrameca

Al món del vi, som molts els que ens omplim la boca de paraules de suport a les varietats autòctones, i massa pocs els que n'omplen ampolles

Escumoi 2010

10 Sentits

Sense DO

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 15 €

Contacte: info@10sentits.cat

Web: www.10sentits.cat

Hi ha vins que abans de tastar-los ja tenen una història al darrere que els fa interessants. Aquest és el cas d’aquest vi escumós de la varietat de raïm autòctona de Catalunya i gairebé desapareguda sumoll blanc. El nom, Escumoi, es forma per la contracció de les paraules escumós i sumoll, adoptant gràficament la pronunciació amb ieisme, freqüent al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, d’on prové el raïm (Salomó, al Tarragonès).

No l’elabora cap celler, sinó que és fruit del col·lectiu d’enòlegs catalans 10 Sentits, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat per poder treballar amb llibertat al marge dels cellers on desenvolupen la seva tasca professional. La idea d’elaborar l’Escumoi va néixer l’any 2009 quan després de veremar un raïm de la varietat sumoll blanc que es va destinar al primer vi de 10 Sentits, els enòlegs se’n van adonar de les possibilitats i potencial d’aquesta varietat.

L’any següent, el 2010, van tornar a collir raïm de la mateixa finca, però en aquesta ocasió amb la intenció d’elaborar un vi base per posteriorment fer una segona fermentació en ampolla tal com es fa amb el Cava. En van fer un tiratge d’unes 2.600 ampolles que ara ja tenen més dos anys de criança, i que han considerat que es troben en un punt òptim per ser consumides.

No s’hi afegeix sucres en el licor d’expedició, i per tant és un Brut Nature. A la vista és de color groc palla amb reflex verdós. A les aromes comencen les diferències amb els caves més habituals: aquí hi ha més notes d’herba recent tallada, juntament amb les de llimona confitada i fruita blanca madura. A la boca és fresc i lleuger, d’escuma fina i poc agressiva, amb no gaire cos. És més aviat un escumós d’aperitiu o copa a mitja tarda que no pas per acompanyar tot un àpat, i una reivindicació real de les possibilitats de les varietats de raïm autòctones gairebé oblidades.

Si només es té en compte el criteri de tast pur i dur, segurament no és el millor escumós català que hi ha al mercat -que també és lògic si es té en compte que n’hi ha que costen cinc vegades més- però està en línia amb els millors de la seva gamma de preus. I si al criteri purament gustatiu, algú li afegeix el valor de la curiositat, el de l’exclusivitat, o el del suport al patrimoni varietal autòcton, aleshores es pot convertir en una opció excepcionalment atractiva, al cap i a la fi, hi ha pocs escumosos que donin per generar una conversa apassionada. I és que, com sempre en els vins, és qüestió de criteris.

Nou comentari