“El vi com a identitat”

“L’estil de vida mediterrània és l’eix de la campanya d’enguany de la DAMM. La vida al carrer, les reunions d’amics a les terrasses, o el fet d’utilitzar tovallons de paper per escriure contractes, són fets quotidians que sovint s’acompanyen d’una Estrella DAMM.”

El redactor d’aquesta notícia d’un diari de marketing digital s’ha pres la llicència de relacionar una determinada manera de viure amb una marca concreta. Devia ser molt amic de l’amo!

Però la unió de la cultura mediterrània amb la cervesa em resulta sorprenent en sí. I se m’acudeixen una sèrie de preguntes: Quina quantitat de cervesa prenem? (ja sabem que el consum de vi ha caigut enormement en els darrers 30 anys) Quines són les circumstàncies de consum de la cervesa? Quan varem començar a consumir-ne? (individualment i col•lectiva)

I encara una altra mena de qüestions: Quin és el valor organolèptic de la cervesa? És recomanable per a algun tipus de menjar?

En definitiva: què té de mediterrània la cervesa? I de catalana? Què té a veure amb el sofregit, amb la picada, amb les plantes aromàtiques i medicinals de la nostra cuina? I amb el peix, i amb el llegums i la verdura, i amb l’arròs o els cargols?

Aquestes consideracions sobre la nostra cuina ens allunyen, semblaria, d’una beguda del nord, amarga i gasada, de la qual sabem tan poques coses; en general.
Però, ves per on! Les campanyes publicitàries ens la lliguen a una manera de fer, a una manera de viure que presumptament és la nostra.
Potser haurem de revisar la nostra identitat de cap a peus; per conèixer-nos millor i evitar així que ens donin gat per llebre.

Jo crec que aquí, a casa nostra, el que hi ha és una enorme llibertat, intrínseca, derivada d’una senzillesa estructural indiscutible que, unida a la bonança climàtica, ens ha permès anar fent el viu. I el carrer és de qui se’l treballa. Ara és de la cervesa, però els nostres pares i els nostres avis es bevien el territori, sense mediacions, sense que ningú els hagués d’explicar quines eren les seves begudes i quina era la seva cultura.

Tinc la impressió que el vi lliga més amb el nostre caràcter, perquè ens alimenta, acompanya adequadament els nostres plats, i ens anima quan cal. I crec que la cervesa només és un refresc que ens posen fàcilment a l’abast.

Nou comentari