El sector del vi, i especialment el del cava, té una presència notable en l’economia agroalimentària catalana. Així mateix, les industries auxiliars (ampolles, caixes, taps de suro, disseny i impressió de les etiquetes, productes fitosanitaris, maquinària vitícola i enològica…) i l’enoturisme i la gastronomia tenen un important pes en la indústria i el món rural de Catalunya, ocupant més de 22.000 persones. Alhora, més enllà del seu pes econòmic, el sector de la vinya, el vi i el cava, permet mantenir l’activitat agrícola a una part important del territori propera a zones densament poblades i industrialitzades contribuint així a l’equilibri territorial i a la sostenibilitat.
Conversant amb cavistes i agricultors expliquen que, com a gairebé tots els sectors, també el sector del vi i del cava està passant dificultats a causa de la crisi econòmica, en especial, moltes petites i mitjanes explotacions de famílies pageses que han vist baixar el preu del raïm, i també cooperatives i empreses elaboradores endeutades en un procés de renovació o amb forta dependència de capital immobilitzat (vi base o de criança, botes de roure, ampolles, cava ocupada…).
També es constata que hi ha nous mercats per assolir a nivell europeu, especialment si s’aposta de forma decidida per la qualitat i per millorar els canals de distribució, així com també per la innovació com per exemple amb productes singulars o tradicionals com ara vins de baixa graduació, indústries derivades del most o la reutilització de residus de poda.
I és aquí on, a part de l’esforç del sector,també han d’entrar en joc les institucions de la Unió Europea. Per una banda, cal ampliar les mesures d’estabilització de mercat en el marc de l’Organització Comuna de Mercat (OCM) com, per exemple, el suport a la destil•lació de crisi en cas de forta baixada dels preus.
Per altra banda, si es vol veritablement afavorir la qualitat evitant que s’autoritzin pràctiques enològiques que puguin confondre al consumidor, posant especial èmfasi en la “traçabilitat” i en un etiquetatge clar que indiqui l’origen geogràfic (per donar més valor a les zones climàtiques tradicionals), les pràctiques utilitzades durant el cultiu (incentivant la producció ecològica i la lluita integrada) i durant l’elaboració (exigint que s’informi de condicions artificioses com per exemple la xaptalització o addició de sucre) i afavorint aquelles pràctiques més sostenibles que són naturals i concordes amb el clima de les zones de producció tradicional. Aquesta és la nostra aposta pel vi i el cava.
Raül Romeva
Cap de llista d’ICV a les eleccions europees
