“Obrim-nos al món”

Barcelona és l’única capital europea que no consumeix en primer lloc els vins de la seva àrea d’influència i proximitat geogràfica: el Penedès, la gran regió vinícola catalana. Per què?

L’abril de 2003, la Unió Vinícola del Penedès (Uvipe), va organitzar un tast de vins a cegues al luxós hotel George V de París, volien confrontar els vins del Penedès amb els Rioja. El resultat no podia ser més espectacular: els sis primers classificats van ser vins penedesencs. Però malgrat aquell resultat revolucionari, el consum de vins de la DO Penedès ha caigut en picat des d’aleshores. En cinc anys, un informe de la Consultora Nielsen, encarregat per l’Institut català de la Vinya el Vi (Incavi), certificava que els vins de la DO Penedès passaven d’una quota de mercat a Espanya del 9,4% l’any 2000 a un exigu 4,5% el 2005.

La realitat, el que s’observa dia rere dia als supermercats o restaurants de Barcelona, és categòrica. Els vins negres del Penedès brillen per la seva absència. I quan hi apareixen sovint és a títol testimonial. Els clients poc poden escollir, a part de Rioja. A què es deu aquesta situació? Com tots els problemes en que hi intervenen una multiplicitat de factors, aquest és complex i obeeix a diversos i poderosos motius que acaben creant un còctel que propicia les condicions necessàries per defenestrar els vins catalans del mercat. De vegades, la ignorància, d’altres errors històrics, sovint el ferri control del mercat per vins de la Rioja que exerceixen una ferotge competència i dominen el mercat, i sempre latent, també, la falta d’autoestima d’amplis sectors de la societat catalana.

Les campanyes de boicot al cava català desencadenades amb virulència arran del procés de reforma de l’Estatut, a l’hora de la veritat, són infinitament més estèrils que la interiorització d’un sentiment d’inferioritat que porta a menystenir determinats productes autòctons i a revaloritzar els arribats d’altres contrades. El boicot autèntic, el que realment provoca estralls en l’economia vitivinícola catalana, és la preocupant falta d’autoestima de molts catalans. El resultat és catastròfic per al sector i paga els plats trencats l’esgraó més dèbil de la cadena: el pagès. Al preu que els elaboradors paguen el raïm, no cobreixen ni les despeses de producció.

La prioritat ha de ser incentivar el consum de vins del país perquè, entre d’altres, poden competir en qualitat i preu amb els de tot el món. I una segona qüestió, bàsica per als vins i caves però també per a tota l’economia catalana: la seva internacionalització. El nostre mercat no és Espanya, és el món. I, per si fos poc, resulta que Espanya és l’únic mercat del món on es boicotegen els productes catalans pel seu origen. A la resta del món, es valoren per la seva qualitat.

Oriol Junqueras és professor del departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i candidat d’ERC a les Eleccions Europees

Nou comentari