A fe de Déu que no sé com començar, suposo que m’agradaria fer-vos partíceps d’uns vins, d’una terra que ve de molt antic, de vegades una mica oblidada, sempre especial per les seves característiques de clima i aparença austeres…però amb una carrega sentimental molt forta per als que en som fills. Així doncs, no us puc donar imparcialitat .
Davant l’ordinador, pensant, la memòria fa de les seves i gairebé em trobo agafat de la ma de l’avia. És dissabte al mati i anem cap al mercat de Manresa. Avancem pel carrer Sobreroca, ple de botiguetes de bacallà, arengades, olives… A la plaça, els pagesos i les pageses et pesen els queviures en una balança romana. “Com va tot plegat?”, demana l’àvia. “Ai filla, malament, la glaçada del dilluns m’ha fet malbé els enciams.!”. Quina diferencia amb els “pip, pip, pip” de les caixes a les grans superfícies.
A Dubai els parlo als proveïdors de la meva terra, dels vins de la D.O. Pla de Bages. Ells no n’han sentit a parlar mai i se sorprenen descobrint que fins i tot tenim varietats de raïm autòctones com el Picapoll, la recuperació del Picapoll negre, el Sumoll i el Mandó. Els explico que Bages ve del mot llatí Baccus. Bé, no se sap si això és cert però espero que mai ningú ens esguerri la màgia de la llegenda romana. És cert que hi va haver un temps que tot el pla era vinya…
Els monjos del Monestir de Sant Benet de Bages varen impulsar el conreu de la vinya des del segle X i aquest conreu que va ser cabdal fins l’arribada de la fil•loxera i amb ella de la decadència. Però la tenacitat bagenca, aquella tossuderia que va vèncer els francesos al Bruc, ens ha dut fins a l’assoliment de la denominació d’origen el 1995. M’agradaria molt que tots i totes descobrissiu el Bages, passegeu-hi, beveu-hi. De debò que no us en penedireu. Visiteu els cellers Abadal a Artés, Mas de Sant Iscle a Sant Fruitós, que esta situat al bosc del mateix nom, Solergibert, Caves Gibert, els cellers cooperatius de Salelles i d’Artes, Jaumandreu, celler del Moli, Oller del Mas, Fargas Fargas i Vins Grau. La majoria tenen interessantissimes visites guiades i a la pagina web del consell regulador us donaran una informació valuosissima. Hi trobareu les rutes dels cellers, de les tines, i de barraques de vinya que estan protegides i en queden unes 4000.
El Bages és també una terra de grandissims cuiners. Manresa és capital de la cuina del secà i de la meravellosa experiència culinària del bacallà a la manresana. Aneu a la pastisseria la Lionesa o al Cigne i tasteu els Panets de Sant Ignasi o les ametlles de la Llum. Per si això fos poc, el Bages també és el bressol del gran Ignasi Domenech, un xef que va formar part de l’Associacio de Xefs de Paris i que va treballar a Londres a les ordres del gran Auguste Escoffier, el cuiner dels reis i el rei dels cuiners com se’l coneixia. Domenech ens va deixar un munt d’obres culinàries de gran qualitat i obligada lectura, com “La Teca”, i en l’actualitat continuem gaudint de mestres de gran prestigi. El Benvingut Aligue o el jove geni de la cuina Jordi Cruz, l’únic cuiner amb estrella Michelin del Bages…
Hi ha molts pobles que us sorprendran. Passegeu per Mura i en els seus carrerons estrets gaudiu del típic Pote-Poli. Endinseu-vos al parc natural de Sant Llorenç del Munt i L’Obac. Arribeu al Puig de la Balma. Tasteu a Montserrat els formatges i les mels que pugen els artesans des de Marganell. Aneu a Castellfollit del Boix, les seves mongetes son espectaculars. A Sant Fruitós de Bages no us podeu perdre el monestir de Sant Benet, una joia del romànic exquisidament restaurada gracies a Caixa de Manresa i que acull la Fundació Alícia d’alimentació i ciència i l’hotel Mon Sant Benet. Passeu per la botiga del monestir i veureu quins vins! Allà mateix mengeu a La Fonda on hi ha en Carles Rodríguez als fogons, fent una cuina catalana tradicional molt ben resolta. A Manresa, dineu a l’escola Joviat, on el futur de la nostra cuina aprèn a caminar. A Navarcles el cuiner i amic Lluís Morell del restaurant Patoi, un d’aquells de tota la vida, que us farà una amanida de peu de porc, bacallà i cigrons petits del Bages. Ah! I no deixeu de beure un bon porro de vi d’ull de llebre amb secallona o llonganissa culana de Cal Fusteret de Sant Fruitos…
Feu cap a Bages, hi ha molt per veure, beure i viure, tant se val si viviu a Dubai o be a Ripoll. Salut a tots i totes…I demano perdó als municipis del Bages que no he anomenat, mancar-los al respecte. No ha estat la meva intenció.
Jordi Servalls és cap de cuina del restaurant The Observatory de Dubai.
