Artium Caprici Vi Novell 2012: jove però valent

Sovint es pensa que els vins novells tenen una caducitat gairebé immediata, quan -al menys els negres- solen mantenir el seu atractiu uns quants mesos

Artium Caprici Vi novell 2012

Celler Cooperatiu d’Artés

DO Pla de Bages

Pvp. Aprox. 5 €

Etiquetat en català

Tel. 938 305 325

Web: cavesartium.com

Potser els cognoms “vi novell” d’aquest vi faran pensar a qui llegeixi aquest text que -ara, ben entrats al 2013- l’article és anacrònic, i que s’havia d’haver publicat fa uns mesos, atès que el vi es va embotellar i començar a vendre el 9 de novembre. Bé, precisament la intenció d’aquest tastavins és posar en valor el vi novell i desmentir-ne la suposada caducitat immediata. Ans al contrari, aquest vi manté totes les virtuts que el feien agradable de beure abans de Nadal, excepte, potser la il·lusió que provoca el fet de tastar tan aviat els primers vins de l’any.

Es tracta d’un monovarietal de merlot, un raïm que per les seves característiques molt aromàtiques i afruitades és especialment adequat per a l’elaboració d’aquest tipus de vins. A la fitxa que proporciona el celler, en destaca que “la combinació de l’acidesa amb la punta de carbònic i sucres de fermentació donen al Caprici el toc de xispa esperat en els vins novells”.

Bé, la punta de carbònic ja no hi és, i potser és millor així, perquè un cop passada la novetat dels primers dies, es fa una mica carregós de veure vi negre amb aquesta característica. El que sí que hi queda és l’acidesa que el fa fresc i que impedeix que el punt llaminer -compte, que no és pas un vi dolç, només té aquest matís final de caramel de maduixa- s’enganxi i el faci embafós. El color és d’intensitat mitjana, granat fosc, amb el voraviu de reflex lilenc.

Les aromes són llaminadura pura: maduixa, gerds, móres i violeta. A la boca és on pot haver-hi una mica de conflicte: té l’entrada llaminera i agradable abans esmentada, però també un punt final dur. No excessivament aspre ni assecant, però d’una contundència que potser es contradiu amb l’entrada llaminera. Bé, això va a gustos, però ja està bé un punt de seriositat, que sinó semblaria que estem parlant d’un xarop de maduixa.

Nou comentari