De la Declaració d’Empúries a la de Catalunya

Divendres passat es va signar la Declaració d'Empúries, amb què el Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Empordà va convocar les principals institucions gironines per assolir un compromís d'intencions

Divendres passat es va signar la Declaració d’Empúries, amb què el Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) Empordà va convocar les principals institucions gironines per assolir un compromís d’intencions i d’accions concretes de suport als vins empordanesos.

El punt més important de l’acord és el segon, que diu així: “Ens comprometem a garantir la presència preferent dels vins empordanesos en totes les recepcions, actes o obsequis de les nostres institucions i a propiciar la priorització dels nostres embotellats en el camp de la restauració i actes patrocinats per les entitats que representem”.

Entre les institucions que s’hi han adherit hi ha la Delegació a Girona de la Generalitat, la Diputació de Girona, els consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, ajuntaments, la Universitat de Girona, cambres de comerç, Caixa de Girona i, atenció, la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i l’IES Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona. I destaco aquestes dues últimes entitats perquè de debò són les més importants pel que fa a l’èxit d’aquesta iniciativa.

Està molt bé que Caixa de Girona recolzi aquesta declaració, i tant de bo faciliti l’accés a un bon finançament als cellers empordanesos; que la Universitat de Girona treballi conjuntament amb el sector per formar bons professionals i que ajuntaments i cambres de comerç donin suport a la viticultura local. Però qui ha de posar a l’abast dels consumidors el vi empordanès és el sector de l’hostaleria. A nivell empresarial, amb la decisió que els vins empordanesos estiguin àmpliament representats a les cartes d’hotels i restaurants i, amb la col·laboració dels professionals formats a l’Escola d’Hostaleria, aportant-hi els coneixements i el compromís amb aquests vins.

Ara que, si ens parem a rumiar-nos-ho una mica, aquesta declaració pot semblar sorprenent. De debò calia signar aquest compromís? ¿No seria normal que les institucions gironines estiguessin compromeses amb els vins locals, sense haver de posar-ho per escrit, amb foto inclosa?

Doncs per sorprenent que pugui semblar, sí que era necessari, perquè molts sectors econòmics gironins han girat l’esquena als seus vins, i això vol dir, de retruc, al seu territori. Especialment el sector de l’hoteleria i la restauració, que en lloc de prescriure s’han dedicat a despatxar els vins més coneguts pels consumidors, sense adonar-se del valor afegit de promoure els vins locals.

El més greu del cas és que aquest problema no és exclusiu de les comarques gironines, sinó que s’estén per tot el territori català. De fet, els gironins, encapçalats per Consell Regulador de la DO Empordà, han estat els primers a fer un pas endavant i treure pit pels seus vins. Ara caldria que tots els sectors, públics i privats, catalans entenguessin que no cal una declaració com aquesta. Només cal actuar amb normalitat, com es fa arreu del món, i estimar i promoure els productes bàsics del territori com el vi, que representen una activitat sostenible i que tenen el valor afegit d’una tradició que ens va arribar per Empúries de la mà dels grecs fa gairebé 2.500 anys.

És clar que, ben pensat, potser prefereixo una Declaració de Catalunya, signada i amb foto inclosa, abans que confiar en la bona intenció dels implicats. Així almenys podríem tibar d’hemeroteca per anar recordant-la a tots els sectors cada cop que la incomplissin.

Nou comentari