Dues maneres de fer el cim

Quanta influència té la varietat de raïm en un vi? Cims de Porrera ofereix per primer cop dues version del seu vi més emblemàtic, dos monovarietals, l'un elaborat amb garnatxa i l'altre amb carinyena.

[fitxatecnica]Cims de Porrera Clàssic 2005 Garnatxa
Cims de Porrera Clàssic 2005 Caranyena
DOQ Priorat
Etiquetats en català
PVP Aprox 47 €
Tel. 972 538 011[/fitxatecnica]El celler Cims de Porrera el van fundar el 1996 en Lluís Llach, l’Enric Costa i en Josep Lluís Pérez, un dels pioners en el resorgiment del Priorat, fundador del celler Mas Martinet, on elabora el Clos Martinet i el Martinet Bru. Van crear aquest celler en col•laboració amb la Cooperativa de Porrera, que hi aporta el raïm dels associats.
Temps deprés, el Lluís Llach i l’Enric Costa van decidir tenir un celler propi i va crear Vall Llach, on elaboren els vins Vall Llach, Idus, Embruix i el blanc Aigua de Llum.
En marxar el Lluís Llach i l’Enric Costa de Cims de Porrera, Castell de Peralada, que ja feia temps que volia entrar al Priorat, va tenir l’oportunitat de comprar la seva participació.

El vi de Cims de Porrera, doncs, s’elabora amb el raïm de les vinyes velles dels pagesos de Porrera i per això té , o més ben dit, tenia fins ara, una peculiarietat: aquesta població té un vinyar diferent al de la resta del Priorat, amb molta carinyena i poca garnatxa. Per aixó el Cims de Porrera original s’elaboraba amb un 90% de carinyena (a la pràctica, un monovarietal) i només un 10% de garnatxa, quan a la resta del Priorat hi ha plantada més garnatxa. Enguany, amb la sortida al mercat de dues variants diferents del Cims de Porrera, han canviat aquesta situació i han tret el Cims de Porrera “ a seques”, elaborat 100% amb carinyena i el Cims de Porrera “garnatxa” fet amb només raïm d’aquesta varietat. Això ens dóna la possibilitat de tastar dos vins del mateix celler en que la diferència bàsica és només la varietat (i petits detalls de l’elaboració adaptats a les característiques de cada tipus de raïm)

Una de las curiositats és que a l’etiquetatge, en lloc d’anomenar a aquesta varietat “carinyena”, com és habitual, l’anomenen “caranyena” tal com solen anomenar-la al Priorat, i així eviten la prohibició de fer servir el nom protegit de la denominació d’origen aragonesa “Carinyena”, que com el nom de totes les DO, no pot aparèixer a cap ampolla que no pertanyi a la DO. Altres cellers han optat per fer servir el nom “samsó”, tot i que no és del tot exacte.
[[frase]]
La criança no és la mateixa: el Cims de carinyena té una criança de 18 mesos en bóta roure francès nou, mentre que el de garnatxa en té dos menys, 16, i en bótes també de roure francès, però en aquest cas, un 20 % són noves i un 80% de segon any o segon vi, com es vulgui dir.
L’explicació per aquesta diferència és que la carinyena és una varietat més dura, amb més color, més astringent, mentre la garnatxa és més suau, amb tanins més fins, i no necessita tant temps en fusta ni fusta tan nova per afinar-la. aAxò malgrat que la garnatxa prioratina de vinya vella i de baixa producció, com és el cas, té molta més intensitat que la procedent d’altres indrets.
Com es tradueixen aquestes diferències en els vins? El color és gairebé igual, una mica més fosc en el carinyena, però en tot cas, amb bona intensitat en tots dos, amb un voraviu lleument lilenc que ens avança que són vins encara ben vius.

A les aromes hi ha més diferències, i mentre al de carinyena hi domina la xocolata amarga, la fruita negra més concentrada: pruna, móres d’esbarzer, i les espècies, clau i vainilla, amb un toc final de cafè procedent del torrat de les bótes noves, en el de garnatxa hi domina la fruita vermella, més llaminera: maduixa, i tocs llaminers de regalèssia i pruna confitada i espècies també més “dolces”, com la canyella.

Malgrat tot, a la boca és on són més diferents. Ambdós són intensos, que no forts, però en el carinyena hi destaca la rusticitat, amb una aspror més viva i alhora amb més frescor i nervi. És més salvatge, menys llaminer i té un final balsàmic, amb notes d’eucaliptus.
El de garnatxa és més rodó, amb un pas per boca més amable i menys astringent (sense oblidar que parlem d’un vi de raça prioratina) i té un final on torna a aparèixer la fruita madura.

La gran pregunta, esclar, és: quin és millor?
I sento decebre: no hi ha un guanyador. Tenen caràcters diferents, tots dos amb una marcada tipicitat prioratina, però el Priorat no és unidireccional, te riquesa de varietats, una gran riquesa de matisos dintre d’un estil molt marcat i per això és un dels millors indrets del món per a fer-hi vi.

Excepcionalitat en tots els aspectes.
Aquests dos vins són una parella excepcional que ofereixen la possibilitat excepcional de tastar les diferències de caràcter de les dues varietats autòctones d’aquest territori excepcional, és clar que amb un preu que també és excepcional, i no precisament per la contenció.


Etiqueta Cims de Porrera Clàssic Garnatxa FOTO: VADEVI.CAT


Cims de Porrera Clàssic Garnatxa FOTO: VADEVI.CAT


Cims de Porrera Clàssic Carinyena FOTO: VADEVI.CAT


Etiqueta Cims de Porrera Clàssic Carinyena FOTO: VADEVI.CAT

Nou comentari