Edetària Finca La Personal 2013: les mil i una nits de la garnatxa peluda

Amb la fusta com a actor secundari, el raïm és l'autèntic protagonista

Edetària Finca La Personal 2013

DO Terra Alta

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 38 €

Tel. 977 421 534

Web: edetaria.com

Devia ser el 2004 quan vaig visitar per primera vegada el celler Edetària, situat en una finca del terme de Gandesa. Feia poc que havia estat construït i a Joan Àngel Lliberia, el seu impulsor, li brillaven els ulls quan explicava el seu projecte d’elaborar vins d’alta qualitat a la seva Terra Alta natal.

Aleshores, si bé ja hi havia algun celler a la comarca que elaborava vins d’alt nivell, no deixava de ser un projecte molt arriscat construir un celler de bell nou, amb la gran inversió que això representa tot i tractar-se d’un celler petit, en una zona vitivinícola que encara basava el gruix de la seva producció en vins de cooperativa econòmics i senzills, tot i que sovint interessants.

Des d’aleshores, Edetària s’ha consolidat com un dels cellers de prestigi catalans, amb vins que han rebut guardons i distincions tan a Catalunya com a guies i concursos internacionals. Justament, aquest Finca La Personal 2013 ja en aquesta primera anyada es va situar com a vi més ben puntuat a la Guia de Vins de Catalunya 2016 ara fa uns mesos, empatat amb el Finca Mas La Rosa 2013 de Vall Llach. I com que l’anyada 2014 encara no ha sortit al mercat, continua essent el que es pot trobar a les prestatgeries de botigues especialitzades i a les cartes de restaurants de nivell i amb sensibilitat per als vins autòctons.

Més raïm, menys fusta

Es tracta d’un monovarietal de garnatxa peluda, una mutació de la garnatxa negra tradicional també anomenada “fina” o “del país”. La peluda aporta més frescor gràcies a una acidesa superior a la de la garnatxa negra tradicional, i des del celler afirmen que de les només 50 ha. que en queden al tot el món, Edetària en té 7. Tot el raïm procedeix d’una sola parcel·la amb ceps de més de seixanta anys, i un cop vinificat, el Finca La Personal 2013 va fer una criança de 12 mesos en bótes de roure francès de 300l. L’objectiu de fer servir bótes més grans que les habituals bordeleses de 225 litres, és que hi hagi més quantitat de vi per a una superfície de la fusta gairebé igual, i així el roure no marca tant el vi i respecta més les aromes primàries, procedents del raïm.

La combinació, doncs, d’aquest raïm d’alta qualitat i aquesta elaboració respectuosa, dóna un vi fi i sense estridències. Si bé a l’etiqueta hi apareixen 14,5º alcohòlics són totalment imperceptibles. El color és d’intensitat mitjana-alta, de cirera madura amb el voraviu granat dels vins que ja han arribat a la seva maduresa.

A les aromes hi ha tot un mostrari de les aromes més fines que es poden imaginar per a un vi negre mediterrani. El que no hi ha és ni la sobremaduració dolcenca exagerada d’alguns, ni la verdor aspre dels de l’altre extrem. El que hi trobarem és la maduresa justa d’un raïm ben adaptat al clima local i d’uns ceps vells que s’autoregulen gràcies a unes arrels ben desenvolupades.

Hi ha maduixa fresca, taronja i notes d’herbes aromàtiques: eucaliptus, romaní, agulles de pi, que dominen un rerefons procedent de la criança, més subtil, amb espècies dolces, vainilla i canyella i xocolata negra. A la boca és de densitat mitjana, amb més nervi que no pas contundència, però tot i això, rodó i afinat. Més elegant que no pas impressionant. Sense cap aresta ni punxa, però tampoc sense cap excés de sensació llaminera o excessivament vellutada.

I amb una capacitat camaleònica per anar canviant a la copa, per anar-se transformant conforme s’escalfa o s’oxigena. Per anar explicant diversos capítols d’un mateix relat sense arribar mai a un final tancat. I quan a la copa hi queda només l’últim glop, sempre deixa la sensació que han quedat matisos per descobrir, frases que de ben segur valdrà la pena tornar a escoltar per entendre-les del tot. Seqüencies de la pel·lícula que encara amaguen detalls que se’ns han escapat.

I si bé el refranyer diu que les segones parts mai foren bones, amb els vins hi ha l’avantatge que els podem tornar a veure, o més ben dit, a beure, conservant intacta la capacitat de tornar a gaudir-ne com la primera vegada. Això sí, vist que no n’hi ha gaire ampolles (1.200 quan es va posar a la venda ja fa uns mesos) i que no és un vi barat, s’haurà de dosificar. Com totes les coses exquisides i complexes.



Nou comentari