Tant si feu una escapada a la costa, o a l’interior, o si us quedeu a la vostra ciutat o poble, quan sigueu a taula mireu de demanar un vi català. I encara més si sou a una zona productora de vi, si sou a una de les onze denominacions d’origen, més la del cava, a veure si teniu la sort de trobar un vi d’aquella zona.
Moltes vegades, i massa sovint, és més fàcil trobar riojas o riberas del Duero, i altres clàssics, que no pas vins catalans. Què ens falla? Aquesta no és una terra de vins, o ho he sommiat? Que no tenim algun dels millors vins del món? Què ho fa? La distribució? Que la cultura del vi no s’ha estès prou a tots els àmbits? I qui és que ha aconseguit introduir el consum de lambrusco a totes les pizzeries, que fa que un públic més jove, begui aquest vi per comptes de cervesa?
Amb la quantitat de turistes que ens visiten cada any, milions, com és que és més fàcil que comprin una ballarina flamenca, que tres ampolles de vi de recòrd? Hem d’aconseguir que reconeguin que Catalunya és un país de vi, pel que fan els que hi vivim tot l’any, i perquè paisatge i comerç ho recordin.
Com és que si vas a San Francisco, per exemple, a tots els hotels hi ha informació i de les bodegues de Napa o de Sonoma Valley? Amb un ferrocarril específic inclòs. I els catalans no podem fer de les nostres bodegues un reclam turístic? Està prou treballada, prou preparada la ruta? És un error nostre, o són els encerts dels altres els que ens fan perdre el mercat propi.
Qui ens llença aigua al vi?
- CA
