Però no tot han de ser projectes comercials o experimentals. Joan i Xavier Gispert, pare i fill, han restaurat les velles feixes de la seva masia a Pont de Bar, a la vall, tocant el Segre. “Hem pogut recuperar algun cep vell que encara resistia, però la majoria els hem plantat de nou”, explica Xavier.
No tenen altre pretensió que fer-se vi per a l’autoconsum… i també, perquè no dir-ho, l’orgull de recuperar tradicions, ells, pagesos que viuen del que conreen a casa seva i que venen als mercats de La Seu i Puigcerdà.
Quines varietats van plantar? En el seu cas, la decisió no va ser molt meditada: les que els va oferir el venedor de planters de La Seu. “Ara me n’adono que unes varietats van millor que altres, però aleshores no en sabia res”, explica Xavier.
L’ull de llebre, que per alguna cosa es diu “tempranillo” en castellà, és de les més primerenques i és de les que millor s’adapten aquí. Com és o era tradicional, tenen plantat barrejat raïm blanc i negre, que vinifiquen junt.
El resultat és un vi agradable, de color rosat, poc grau i acidesa refrescat i un punt de verdor. A les aromes destaquen matisos de moscatell. “Sí, en tenim uns quants ceps”, confirma Xavier, mentre el seu pare beu del porró amb una traça impossible per a un tastavins barceloní.
Tast de vi a peu de vinya. FOTO: JOAN NEBOT
