Un dels grans dubtes que tenim, darrerament, els afeccionats al vi és si és possible o no consumir mitja ampolla d’un vi corrent per dinar o sopar i després agafar el cotxe. Totes les campanyes publicitàries ens orienten al consum zero, suposo que per contrarestar una llarga tradició de permissivitat que era inassumible per a qualsevol societat mínimament sensibilitzada amb la plaga dels accidents de tràfic.
Però la qüestió és que, legalment, hi ha un marge que arriba fins els 0’25 miligrams per litre d’aire expirat i els manuals indiquen que això equival, aproximadament, a uns dos gots i mig de vi, una mica més si s’ha ingerit menjar. Com que aquest és, més o menys, el consum aproximat que es fa d’una ampolla de 3/4 de litre entre dues persones, la realitat és que molta gent viu perillosament -i amb angoixa- els sopars en parella o amb amics. I a ningú no li agrada amargar-se, mentre paga el compte, tot pensant en el control d’alcoholèmia dels Mossos d’Esquadra.
Crec que, en principi, només hi ha dues solucions possibles. O bé s’aprova una taxa zero, i que passi el que sigui amb el gremi de l’hoteleria, o bé s’instal·len alguna mena de mesuradors als restaurants que donin una mínima seguretat als conductors a l’hora d’afrontar un possible control d’alcoholèmia amb garanties.
