Giné Rosat 2014
Celler: Buil & Giné
DOQ Priorat
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 10 €
Tel. 977 839 810
Web: www.builgine.com
A l’edició 2015 dels Premis Vinari, la DOQ Priorat s’ha endut dos Vinari d’Or. Un, el reservat als Vins Negres de Guarda, no sorprèn: al cap i a la fi la DOQ Priorat, la més prestigiosa de Catalunya, està especialitzada en aquest tipus de vi, vins negres amb criances tirant a llargues. Ara bé, l’altre Vinari d’Or, el de la categoria de Vins Rosats que s’ha endut aquest Giné Rosat 2014, és més inesperat, perquè hi ha zones vitivinícoles a Catalunya amb més tradició que la DOQ Priorat en l’elaboració de rosats: la Conca de Barberà i els seus vins de raïm trepat, l’Empordà, o el Penedès, per exemple.
Aquest vi, però, ve a demostrar que si els rosats del Priorat no són habituals o coneguts, no és pas per falta de possibilitats: al cap i a la fi, per fer un bon rosat el que cal és bon raïm negre, i d’això tothom sap que al Priorat n’hi ha.
No, si al Priorat no hi ha rosats prestigiosos, és només perquè gairebé no se’n fan. I no se’n fan, simplement perquè, com ja hem dit, per fer un bon rosat el que cal és un bon raïm negre, i al Priorat amb un bon raïm negre, surt molt més a compte fer un vi negre, que un de rosat, que s’ha de comercialitzar més barat, i que tot i així, costa de vendre.
És clar que també es pot argumentar que per fer vi rosat cal frescor, acidesa, i que aquest no és l’atribut principal del raïm prioratí, que més aviat es caracteritza per una maduresa molt alta i, en conseqüència, un grau alcohòlic alt i una acidesa més baixa.
Bé, doncs com explica l’enòleg de Buil & Giné, Cèsar Torrijos “per obtenir raïm adequat per a elaborar vi rosat, el que fem és veremar-lo més aviat”, tot i que també afegeix que “la dinàmica del celler, de vegades ens ho impedeix, per això ens trobem amb aquest rosat de 14,5º Alc. Però és un grau que li dona més cos, sense fer-li prendre frescor”.
I és que també l’origen del raïm marca el caràcter, i en aquest cas, el 60% de garnatxa i el 40% de merlot que composen el cupatge d’aquest vi, procedeixen de la parcel·la “El Caraco”, prop de Falset, de sòl més aviat argilós o franco-argilós, i de productivitat alta. És a dir, no es tracta del tipus de sòl que ha fet famosos els vins negres prioratins: vinyes velles en costers de llicorella, de baixíssima producció i que fa vins d’alta concentració.
L’elaboració també hi té a dir
Però també l’elaboració juga un paper important a l’hora d’intentar potenciar les aromés del raïm, que tant es valoren als vins rosats. Per això un cop veremat el raïm es refreda fins a uns 10ºC per fer-li una maceració i extreure el màxim d’aromes de la pell. Unes aromes que un cop extretes s’intenten conservar el màxim, amb una fermentació també en fred, molt lenta, que evita que els compostos aromàtics més delicats i volàtils es perdin.
I dit tot això, com és aquest millor vi rosat dels Premis Vinari 2015? Doncs atípic, perquè malgrat un color més aviat poc intens, rosa assalmonat (sense arribar a la transparència dels de color de pell de ceba), a la boca és corpori, dens i estructurat sense arribar a la tanicitat o aspror d’un negre, i amb un punt final de frescor gairebé cítrica, més de taronja que de llimona.
Però abans de tenir-lo a la boca, haurem tingut l’oportunitat d’ensumar-lo: és el moment de la maduixa fresca, de les violes, de la llaminadora “gominola”, però també de notes més fresques, d’herba fresca i de camamilla.
Un conjunt, doncs, que té el millor dels vins rosats: la seva frescor i la riquesa de les aromes primàries, les de fruita procedents del raïm, però també una estructura més ferma de l’habitual i matisos aromàtics menys freqüents que li aporten una complexitat i una elegància superior a la esperable en aquest tipus de vins
I una curiositat: duu tap de rosca. Des del celler ho argumenten pel fet que els vins rosats no se solen guardar, així que del que es tracta és de que el tap no aporti altra cosa que hermeticitat, sense necessitat de la micro-oxigenació que aporta el tap de suro i que afavoreix una bona evolució en ampolla en cas de guarda. I l’hermeticitat, els taps de rosca l’aporten perfectament, sense el risc de problemes d’aromes indesitjades i oxidacions que poden aparèixer en el cas que surti un tap de suro defectuós.
