Gran Caus Negre 2002: A contracorrent

Un dels vins que el VADEVI.cat sorteja entre els seus lectors. Lluny de seguir la "californització" que ha portat la globalització en el món del vi, el Gran Caus Negre de Can Ràfols dels Caus aposta per l’estil dels grans vins clàssics

[fitxatecnica]Gran Caus Negre 2002
Can Ràfols dels Caus
DO Penedès
Preu Aprox. 17 €
Tel. 938 970 013[/fitxatecnica]El Gran Caus Negre 2002 és un dels vins inclosos en el sorteig del VADEVI.catpels seus lectors. Aquesta és una de les tres ampolles dels 25 lots que se sortejaran el dia 11 de març. Es tracta d’un negre de criança amb personalitat pròpia en la línia dels grans vins clàssics.

La “californització” dels vins del món és un fet. Una realitat que ha tingut de bo que ha acostat els vins de qualitat a un sector ampli dels consumidors. Vins fàcils, llaminers, amb el protagonisme de la fruita, només compartit per un altre actor, la fusta nova, la vainilla de les bótes de roure recent estrenades. No és un fenomen criticable, és senzillament una realitat, la globalització, que no tenia perquè deixar fora el món del vi. I és que si els mitjans tècnics, els dipòsits refrigerats, els llevats seleccionats, han permès extraure tota la fruita del raïm, perquè no s’havia de fer? Al cap i a la fi, si els avis dels actuals elaboradors haguessin tingut aquests mitjans al seu abast, segurament també els haurien emprat. Ara bé, el vi no és un producte de consum comparable als pantalons texans. O al menys, no tot el vi ho hauria de ser i per això és encoratjador que encara hi hagi qui aposti per l’estil dels grans vins clàssics. D’aquells vins de Bordeus que fa cinquanta anys gairebé ningú es podia permetre tastar a casa nostra. Vins que tenien altres valors, com la complexitat de l’evolució, de l’elegància d’un producte viu que des del most original pot arribar a esdevenir una altra cosa de característiques molt diferents, gairebé contraposades, que canvien el color roig viu del raïm pels tons teula, les aromes de maduixa per la tinta xinesa o el cuir. Que saben seduir amb el discurs ric de la maduresa més que amb la joventut descarada. No és un model que estigui de moda ni gaire comercial. Segurament ni tan sols deu ser assenyat fer un vi així. De fet, ¿qui és capaç de valorar encara un model que se suposava intemporal, i que ha estat vençut per la modernitat uniformadora?
Si hi ha algun lector romàntic, el convido a seguir llegint. Potser algú encara creu que paga la pena assaborir un vi de color decadent, poc intens i de teula, amb unes aromes difícils d’identificar per complexes i matisades, on posats a dir, hi trobem pruna confitada, xocolata negra i crosta de pa entre molts altres matisos. A la boca: suavitat absoluta, vellut del més fi que deixa per al final una amargor orgullosa, un darrer reflex de l’antiga força del cabernet sauvignon, del merlot i del cabernet franc que la llarga criança en ampolla encara ha respectat. I molts altres matisos que demanen una llarga conversa de sobretaula per arribar a conclusions. O per no arribar-hi, però en tot cas per alegrar-nos de que encara hi ha qui fa vins per als romàntics.


El Gran Caus Negre 2002 aposta per l’estil dels grans vins clàssics FOTO: CAN RÀFOLS DELS CAUS

Nou comentari