IOMUS 2009: Marcant sumoi

El sumoi és una varietat autòctona catalana gairebé extingida, que poc a poc va recuperant el terreny perdut amb vins com aquestes quatre variacions sobre el mateix raïm de la Cooperativa de Rodonya

[fitxatecnica]IOMUS 2009. 4 Elaboracions
Cooperativa de Rodonyà
DO Tarragona
Etiquetat en català
PVP: 50 € (12,50 € per ampolla)
Telèfon: 977 628 309[/fitxatecnica]Aquest cop es tracta d’escriure -i descriure- no pas un vi, sinó quatre alhora, que a més, es comercialitzen plegats en un estoig amb les quatre ampolles i un fulletó explicatiu. El motiu és clar: no és que estiguin elaborats amb raïm d’una mateixa varietat, es que estan elaborats amb el mateix raïm, amb parts de la mateixa partida.

És una forma clara, doncs, de veure com l’elaboració, el treball de l’enòleg al celler (no oblidem que abans ja ha treballat a la vinya) pot fer vins diferents amb la mateixa matèria primera. I no s’han buscat pas les diferències més evidents: seria fàcil haver fet un vi negre, un rosat, un blanc de noirs (vi blanc elaborat amb raïm negre) i un escumós, o fins i tot un dolç, unes tipologies de vins ben diferents. No: s’han complicat més la vida per anar a buscar els matisos, les petites diferències. Així que han elaborat quatre xampanys. Si xampanys, que és com s’anomena tradicionalment els escumosos a Catalunya, independentment d’on provinguin, i especialment en aquest cas, ja que no són caves, són escumosos de la DO Tarragona.

I a què bé aquest desplegament de força? Doncs a la reivindicació del sumoi, una de les varietats tradicionals catalanes que no fa pas tant de temps dominava les nostres vinyes, però que ha estat substituïda, fins a gairebé extingir-la, per les varietats del cava: xarel·lo, macabeu, parellada i chardonnay i per les negres foranes, cabernet, merlot, sirà, o la més amable i acomodatícia ull de llebre.

Només queden unes 250 hectàrees de sumoi (o sumoll, samoi, samoll, saumoll, somoi, somoll, ximoi o xumoi i sumoy, com se l’anomena en els diversos indrets on n’hi ha o n’hi ha hagut), 250 hectàrees que comparades, per exemple amb les 1.700 hectàrees que hi ha de merlot només a la DO Penedès, ja es veu que són ben poca cosa. Doncs bé, l’enòleg Joan Rovira, de la Cooperativa de Rodonya, ha fet aquest quatre escumosos per demostrar que, contra el que es deia quan es va deixar de banda, el sumoi té possibilitats de produir grans vins. El que cal, és desenvolupar-li el “manual d’instruccions”, el treball dels enòlegs, cosa que ja tenen la resta de varietats esteses arreu del món.

Un raïm, quatre vins
I com es desenvolupen quatre escumosos diferents a partir d’un mateix vi? Doncs comencem per l’Iomus Clàssic, un rosat d’elaboració tradicional, és a dir, amb segona fermentació en ampolla, igual que un cava o un xampany francès. El segon és l’Iomus Ancestral, en el que la presa d’escuma es fa amb una sola fermentació, que comença en dipòsit i acaba en l’ampolla d’expedició, conservant així part del gas carbònic. Per variar una mica, es passa a l’Iomus Blanc de Noirs, en el que se separa el most de la pell del raïm, per evitar que agafi color. La fermentació i presa d’escuma és la tradicional, com en el cava o en l’Iomus Clàssic. I per acabar, un altre rosat, l’Iomus Cryo, o de Most Congelat, en el que l’elaboració és també clàssica, però en lloc d’afegir sucre de procedència exògena (canya o remolatxa) s’ha fet servir most fresc de la mateixa base conservat mitjançant congelació.

I com són ells?
Les diferències, ja ho hem dit, són de matisos. Els tres rosats comparteixen el color, d’intensitat més aviat alta per ser un escumós rosat, i amb reflexos blavosos que ens avancen aromes fresques. En el cas del Clàssic, les aromes de fruita vermella, de cirera i síndria, es combinen amb notes de pa torrat, procedents dels llevat afegits per a la segona fermentació. L’Ancestral és més fresc, sense aquests darrers matisos, ja que no s’hi ha afegit llevats a l’ampolla, i amb una escuma una mica més gruixuda i efervescent que la més fina i cremosa del Clàssic. Acabant amb els rosats, el Cryo és més llaminer, més afruitat, amb notes de maduixa i pa calent. Per acabar amb les descripcions, el Blanc de Noirs és més lleuger a la boca, menys estructurat per la falta dels polifenols procedents de la pell. A les aromes també hi ha menys fruita vermella i apareixen, en canvi, notes més herbàcies, de fenc i -curiosament- més aspror i rusticitat i és el més diferent dels escumosos habituals.

No es tracta, doncs, de dir quin és millor, sinó de tenir l’oportunitat de descobrir la diversitat i les possibilitats del sumoi en profunditat d’una sola tacada. És clar que si encara voleu aprofundir més, a la Cooperativa de Rodonyà també elaboren un negre tranquil amb criança, el Capvespre, però aquesta ja és una altra història.


LES QUATRE ELABORACIONS DE IOMUS ES PRSENTEN EN UN ESTOIG DE REGAL FOTO: COOPERATIVA DE RODONYÀ

Nou comentari