La Guinardera 2007 és un monovarietal de garnatxa negra que reflecteix la riquesa d’aquesta varietat adaptada al Priorat Foto: Celler Balaguer i Cabré
La Guinardera 2006
Celler Balaguer i Cabré
DOQ Priorat
PVP: Aprox.: 18 €
Etiquetat en català
Tel.: 626 175 077
Web: http://cellerbalaguercabre.blogspot.com/
Ho he de reconèixer: no sóc imparcial, perquè sóc un enamorat de la garnatxa negra. Però no de qualsevol vi elaborat amb garnatxa, només dels que aconsegueixen portar-la al grau màxim d’expressió, els que li extreuen tot el color i tota la força sense resultar alcohòlics ni massa llaminers i poc frescos.
I això és el que han aconseguit al celler Balaguer i Cabré amb La Guinardera del 2007.
És clar que tenen un aliat que els ho posa una mica més fàcil, o més ben dit, menys difícil. Aquest aliat es diu Priorat, que és un territori màgic per a aquesta varietat.
Cert que també és un indret privilegiat per als vins d’altres varietats, i la carinyena, la sirà o fins i tot el cabernet sauvignon també hi fan grans vins.
Però la garnatxa prioratina és especial. Només en aquest territori assoleix una maduresa excepcional bo i conservant l’acidesa necessària per fer vins frescos -compte, parlo de frescor mediterrània, no de frescor atlàntica o centre-europea, que pot arribar a ser agressiva- i alhora amb una concentració extraordinària.
El que sí és mèrit del celler, és arribar al màxim nivell en aquest tipus de vi, i a més, fer-ho amb un preu raonable. Perquè a 40 euros n’hi ha uns quants de molt bons. Compte, però, que algun no arriba a l’excel·lència d’aquest vi del celler Balaguer i Cabré.
Direm que és un monovarietal que ha estat 13 mesos en bóta. Part de l’equilibri el té gràcies a que la criança l’ha fet en bótes de segon vi de roure francès de màxima qualitat, i més grans de l’habitual, de 300 litres en comptes de les bordeleses de 225.
D’aquesta manera, “toca” menys superfície de fusta per litre de vi, i el fet que no siguin bótes noves també ha moderat l’aportació d’aromes i tanins.
El color és intens, sense arribar a negrors intimidatòries. A les aromes, la maduixa es combina amb les prunes seques i la criança només han aportat finor i matisos de vainilla i espècies, sense que un torrat excessiu mati la fruita.
A la boca, ja s’ha dit més amunt: densitat i finor, força i vellut, frescor i maduresa. Com una passejada pels costers de Gratallops.
