Ara fa tres anys que la DO Empordà va eliminar la referència “Costa Brava” del seu nom. L’explicació és ben senzilla: la presència d’aquesta marca turística a les ampolles els dificultava vendre vi en altres destinacions turístiques. De fet, seria xocant consumir un vi amb en nom de la Costa Brava, a Salou, en plena Costa Daurada.
Ara bé, també és cert que els elaboradors empordanesos de vi estaven decebuts per comportament del sector hoteler gironí, que no potenciava els vins locals en les cartes de restaurants i hotels amb l’excusa clàssica: “es que els turistes coneixem més els vins d’altres indrets” No cal dir noms, però tots tenim al cap que a les platges empordaneses s’estava oferint vi elaborat més de cinc-cents quilòmetres terra endins.
Només l’alta restauració s’ha abocat als vins locals. És una bona operació d’imatge, però els milers d’ampolles es consumeixen a complexos hotelers i restaurants populars.
Ara tornem cap a la Costa Daurada. És lògic pensar que no sigui ben rebut un vi que fa referència a un destí turístic competidor.
Entrem a un restaurant de peix de Salou o de Calafell. La oferta de vins blancs penedesencs és minsa, la de vins de la DO Tarragona, pràcticament inexistent i comparteixen l’espai amb albarinyos gallecs i vins de Rueda castellans. Caram!, això sí que és lògic.
¿Què deuen pensar els turistes espanyols quan veuen que ni als restaurants locals hi ha una bona oferta dels vins de la comarca?
I els turistes estrangers? Arriben a milers. És un bon moment per fer-los tastar els vins autòctons i potser així en compraran una ampolla quan la trobin en una llunyana capital europea, evocant el moment feliç de sol i vacances.
Doncs no, quan el turista suec o alemany recordi l’aigua transparent d’una cala empordanesa o un plat de gambes de Palamós o de Vilanova, ho associarà amb un vi de terra endins o procedent de vinyes prop d’un altre mar.
