Llopart Microcosmos Rosé Brut Nature 2010
PVP Aprox. 19 €
Etiquetat en català
Tel. 938 993 125
Web: www.llopart.com
Els caves rosats han anat evolucionant des d’aquells escumosos dolcets dels anys setanta, fins a vins realment seriosos, d’una qualitat equivalent a la dels caves blancs del mateix preu. Però tot i això, la tendència dominat és la d’aprofitar les aromes afruitades del raïm negre i fer vins que fins i tot en els totalment secs -brut nature- tenen un punt llaminer al nas, unes notes més fàcils d’assimilar per al gruix dels consumidors. I aquest ha estat el secret del seu èxit en aquests últims anys, en que els caves rosats han assolit una presència al mercat considerable.
La autorització, fa ja anys, de la varietat de raïm pinot noir, va permetre elaborar caves rosats amb una criança relativament llarga, bo i conservant les aromes més fresques de la fruita, mentre que en el cas de les varietats tradicionals catalanes, garnatxa, trepat i monestrell, els vins evolucionen amb més rapidesa i o bé se’ls fa una criança curta, o bé les aromes perden molta frescor.
Llopart ha jugat fort amb aquest Microcosmos, i els fets demostren que ho ha encertat: el de l’anyada 2009 va rebre un Premi Vinari de Bronze. Per a elaborar-lo, s’ha emprat pinot noir (85%) amb només un punt de monestrell, i se li ha fet fer una criança molt llarga per ser un rosat: més de 24 mesos en ampolla. A més a més, no s’ha extret tot el color possible del raïm, i s’ha elaborat un escumós rosat “a la francesa”, de color de pell de ceba, lleument ataronjat, molt diferent dels rosats intensos més habituals a Catalunya.
I quin ha estat el resultat? Doncs un rosat d’una complexitat desconeguda, d’aromes en les que domina el torrat de la criança amb els llevats, però en el que encara hi ha matisos de cirera confitada i notes d’anís. A la boca és molt sec, lleument astringent i amb el punt amarg dels vins seriosos. Posats a buscar-li una pega, hi ha qui dirà que és un vi afrancesat per les varietat principal de raïm amb el qual ha estat elaborat, però dubto que això molesti ningú que se l’estigui bevent, deixant a banda els crítics i els tastavins, que sembla que si no rondinem, no ens fem valdre.
