Llopart Vitis 2011: les aromes perdudes del Penedès

El Vitis 2011 de Caves Lopart s’elabora amb un cupatge on hi ha subirat parent, una varietat gairebé desapareguda. Foto: VADEVI.cat

Llopart Vitis 2011

DO Penedès

PVP Aprox. 7 €

Etiquetat en català

Tel. 938 993 125

Web: www.llopart.es

Se suposa que les varietats de raïm blanques mediterrànies són menys aromàtiques que les de climes més freds, i aquest seria un dels motius de la proliferació de les varietats foranes a Catalunya i més concretament al Penedès, on els cellers s’hi van abocar per assolir el perfil aromàtic dels vins nord-europeus, els més prestigiosos en aquell moment.

Però, deixant de banda que el fet d’adoptar aquestes varietats d’origen francès va fer perdre identitat als vins, el cert és que, a més a més, no calia, atès que com han demostrat els xarel·los penedesencs que han aparegut recentment, el treball a la vinya i al celler també potencia les aromes de les varietats autòctones.

I encara més: i què hi ha de les varietats aromàtiques autòctones? Per què hem oblidat el moscatell, i, especialment, el subirat parent?

Es tracta d’un raïm de la família de les malvasies, gairebé desaparegut i que, sol o en cupatge, està donant bons resultats als pocs cellers que el tornen a treballar, Vilarnau i Valldosera per a cava i Agustí Torelló Mata, Jané Ventura i Llopart per vi tranquil.

A Llopart, a més a més, l’han combinat en una nova trilogia de varietats penedesenques, complementària a la tradicional del macabeu, xarel·lo i parellada.

Seria la trilogia aromàtica, formada també pel xarel·lo, acompanyat del subirat parent i el moscatell, i que en una proporció de 60% el primer, 30% el segon i el 10% restant de moscatell, formen el cupatge d’aquest Vitis.

És un vi de color daurat pàl·lid, de reflex lleument verdós. A les aromes hi ha un festival, on les notes florals i anisades del xarel·lo es veuen acompanyades dels matisos del moscatell -raïm madur- i notes d’herba fresca, de mango i de llimona madura.

A la boca és dens, amb el punt amarg de la malvasia, i fresc i llarg. És, doncs, a més a més de molt bo, un vi de caràcter inconfusible. Es pot demanar més?

Nou comentari